Massanella

      Tot i que per avui les previsions meteorològiques només donaven baixada de temperatures  sense pluja (la pluja era més bé entrada de nit i matinada de divendres), havíem decidit anar fins al Massanella, des de Caimari per evitar possibles nevades i tancament de la carretera a l’hora de tornar. La idea era pujar pel comellar dels Horts, n’Alí, Coll de sa Linia, Massanella, i baixar pel pas de n’Arbona.

    Per Sant Llorenç tota la nit ha plogut, poc, però pluja al cap i a la fi. Mentre sent ploure, de dins el llit, els meus pensament són: si aquí plou, a la serra  talvegada hi fa neu.  Un cop sona el despertador el primer que faig és connectar-me a internet per mirar el radar de precipitacions. Pareix a ser que a la serra ja no hi plou i no pareix que dugui punt de tornar-hi a ploure, de moment. 

    Telèfon en mà, decidim partir. Pareix a ser que cap de noltros té dubtes. Un poc abans de les 8 h n’Eugènia i jo partim cap a Manacor on ens espera n’Aina, i un cop allà cap a Inca, que ens hi espera na Carme. 

     En vista del dia que s’ha aixecat, decidim partir de Mancor i fer la pujada pel comellar del Bosc. Estant banyat no és tan delicada com pel comellar dels Horts. Si plou o ens fa neu, sempre  millor anar per un camí, i de passada, feim un camí que amb ocasions normals no hauríem fet.

       Començam a caminar per la pista cap a les cases de Can Bajoca i l’únic que trobam pel camí són bassiots, pel que sembla també ha plogut durant la nit, sense rastre de neu.  Amb les poques vistes que tenim no ens apareix cap enfarinada, però es nota que la temperatura és baixa, tots els animals estan arrecerats .

    De Can Bajoca fins a les cases del Bosc anam amb la vista enlaire intentant veure  si hi ha neu però la boira, que cobreix els cims, no ens permet veure res. 

    Així com anam pujant, pel comellar del Bosc, una capa blanca comença a aparèixer, a uns 500 metres d’alçada. Tot i que només és als llocs més arrecerats  i que està fent un boirí molt fi, això ens motiva més a pujar.  A mesura que pujam la neu es fa més present i el boirí es va convertint amb aiguaneu.

     Un moment en que es dissipa la boira el puig de ses Bassetes apareix ben enfarinat.

     En arribar al Coll de sa Línia, a 824 metres,  ja està nevant.  Al coll no hi ha molta neu però pareix que al cim n’hi ha bastant. Ens posam les polaines, els guants gruixats, una mica més de roba i començam la pujada.  

     De fita en fita anam seguint el tirany. A mesura que anam pujant  la nevada continua i les fites, abans gelades, comencen a tapar-se de neu.

     Un cop arribam a 970 metres d’alçada, ens trobam el monòlit que ens indica la font de s’avenc i el cim, aquí el gruix de neu ja és bastant considerable. Decidim pujar direcció NO, cap el cim i després baixar cap a la font. Al manco no repetirem aquest tram.

     Començam a pujar seguint  la resta d’unes trepitjades, segurament del  dia anterior,  fins que de cop s’acaben. Aquí  es comença a dificultar una mica la pujada.

      Les fites totes tapades es confonen amb el càrritx congelat, el que creim potser una fita quan som al devora és un munt de càrritx o a l’inversa.  Una mirada al gps i me’n  adon que ens hem desviat una mica de la traça que duc marcada, així que, em pos al davant per anar a cercar el camí que duc marcat. En aquests moments és l’única referència que tenim.  

     Mentre anam cap al tirany vaig obrint traça, per uns indrets que no són el camí i on la neu m’arriba als genolls. Tot i que només són uns metres, me’n don compte de lo pesat que és obrir traça. Un cop tornat a trobar el camí ja no costa tant caminar per allà. I així a trossos  pel tirany i a bocins fora de camí arribam al Pla de sa Neu.

      Un cop al Pla de sa Neu, ens adonam de com ens protegien les alzines a la pujada. Aquí la nevada és bastant  més forta, el vent  pareix que té vidres que se’ns claven a la cara, la sensació tèrmica és molt baixa, la visibilitat nul·la, i el pitjor les ràfegues de vent  ens fan perdre l’equilibri.

        Tot i dur el GPS, cosa que ens dóna molta confiança  per trobar el camí de tornada, i haver arribat al Pla de sa Neu, decidim no “coronar”el Massanella, i tornam baixar per allà on hem pujat.

     Mentre baixam, ens adonam  de lo ràpid que el vent i la neu van esborrat les nostres trepitjades. Un cop arribam al Coll de sa Línia, ens trobam amb una estampa ben diferent a la que hem tingut, només un parell d’hores abans. La quota de neu ha baixat considerablement i la neu ha tenyit de blanc tot el paisatge.

     Començam la baixada pel comellar del Bosc baix una intensa nevada.  El camí de baixada ha canviat el seu aspecte i no sembla el mateix del matí. Ara una capa blanca ho ha cobert tot, fins i tot el torrentó pareix que ha augmentat el seu cabal.

    

       Sense fer aturada tornam a descaminar el que hem caminat el matí fins arribar el cotxe.

      Una mica decebuda, per no haver pogut fer cim però, alhora satisfeta d’haver arribat fins al Pla de sa Neu amb aquest temporal, ha estat una gran sortida. Esper poder gaudir d’altres sortides com aquesta.  

Més imatges