dilluns, 28 de febrer de 2011

Pas de s'Al·lot Mort

  Són les set i quart del matí. En Pedro i jo partim cap a Inca, on hem quedat a les vuit amb el nostre company Pedro Mas i després seguim cap a l'aqüeducte on ens esperen en Mateu i na Carme. Baixam tots amb el mateix cotxe fins a Tuent.




A l'excursió d'avui, en Mateu ens havia comentat si l'acompanyaríem a fer-la, ja que ell ha de guiar una excursió on han de passar per allà. 



  En principi l'excursió d'avui està bastant clara. És tracta de: pujar pel pas de s'Al·lot Mort, cap es Bassol; pas des Ruc, cap al camí des Binis; i pujar el puig de s'Alzinar si hi ha temps.  


   Aquesta vegada "ingènua de jo" em pensava que faríem la ruta prevista. Idò no!!! com sempre que partesc amb els dos Pedros no sé mai com acabarà una excursió,  mentre hi hagi una alternativa més dubtosa aquesta anirem a cercar.


  Agafam el camí de ca'n LLeig, però de seguida ens trobam entre càrritx i gatoves. Sense tirany ni fites, només amb una ruta dins el Gps, que només és això, una ruta dins un aparell.


    Pujam marjades entre càrritx i gatoves fins que entram dins el jaç del torrent.


  Una vegada dins el torrent veim la desembocadura del torrent de l'Al·lot Mort i sabém que ja no falta gaire per agafar el tirany cap el pas.


  Cap de nosaltres ha pujat el pas (només en Pedro Mas l'ha fet de baixada, i fa molts d'anys) però sabem que hi ha una gran fita dins el torrent. La tenim vista de les vegades que feim el torrent.




    La pujada és bastant suau, però sense deixar en cap moment el càrritx. I com sempre a la serra a mesura que anam pujant les vistes són magnífiques.



    Seguim pujant i de sobte ens trobam una roca on ens hem d'acotar una mica per passar, però que no presenta cap dificultat.




   Després la pujada va agafant una mica més de pendent i les carritxeres van augmentant.



   En un moment d'aquesta pujada en Pedro Mas en demana que he trobat del Pas. -"Pas, on és el pas?" l'hi deman tota estranyada. Em comenta que el pas és allà on ens hem hagut d'acotar una mica per poder passar. 
   En aquest moment és on record que el simple fet de què sigui anomenat pas no te perquè ser dificultós. Sens dubta els passos més difícils que he fet, no tenen tanta anomenada com aquest.


   En arribar a dalt feim una petita aturada per pegar una mossegada. Aprofit per fer un parell de fotos (en aquests moments encara no ho sé, però en faré poques més avui).



  Mentre berenam podem veure les fites que segueixen cap es Bassol però (sempre hi ha qualque però...), comenten que segons el mapa de l'Alpina hi ha un tirany tot dret que pega al camí dels Binis, l'estrany és que a la nova versió dels mapes no surt aquest tirany.


   Com no pot ser d'altra manera amb els dos Pedros i pel que veig tampoc amb en Mateu, ens despedim de les fites i ja som partits a cercar aquest tirany. 
Antic o imaginari ? això no ho sabem.

  Agafam la direcció del jaç del torrent, mentre contemplam el salt d'aigua.



   L'únic que trobam són gatoves i carritxeres. En alguns indrets les carritxeres m'arriben a l'altura del coll i de les gatoves m'estim més no recordar-me'n.


   Qui sap! tal vegada, alguna vegada, hi va haver un tirany però sens dubte ara no hi ha res més que càrritx. Quan arribam a l'indret del tirany que baixa de la casa des Moro contemplam com les carritxeres també el s'han menjat.



   Entre càrritx, gatoves, roques i sense camí, dues hores i mitja després d'haver berenat, arribam a dalt on trobam restes d'un antic camí que ens dur fins a la pista del camí dels Binis.



  Aquests cinc minuts de caminar per pista "sense càrritx" fins a la font des Jonc, on dinam, són d'agrair.






   Entre: cercar el tirany; provar per diferents indrets; i caminar entre carritxeres i gatoves; se'ns ha fet tard per pujar al puig de s'Alzinar. Un altra dia serà.



   Dinam i de seguida tornam estar de partida.



 Tornam agafar un tram del camí dels Binis. Aquesta vegada si, que agafam el camí que havíem de fer de pujada però de davallada.


   Ens dirigim cap el Pas des Ruc (també només i té el nom de pas), i  cap es Basssol .


  Encara que el terreny estigui ple de carritxeres, al manco per aquí hi ha tirany i fa més bon caminar. Amb 1 h i mitja ja tornam se el lloc on hem berenat.



  
   Ara només ens queda repetir el darrer tram, baixar fina el pas de s'Al·lot Mort, arribar el jaç del torrent i seguir-lo fins el cotxe.




   Però com sempre no tot és el que pareix. Aquesta vegada decidim baixar per dins el jaç del torrent per evitar el tros tan brut de càrritx que ens hem trobat a la partida. Començam a baixar fins que ens trobam amb aigua dins el torrent. Per evitar-la hem de sortir un parell de vegades del jaç i encara que no hi ha càrritx les voreres estan plenes d'aritges.
   Arribam el cotxe i els braços de na Carme i els meus, pareix que han estat en una baralla de moixos. Les carritxeres ens han deixat, ben marcada, la seva impremta, en canvi a ells tres no pareix que els hagin fet res.
  Sens dubta una excursió, de la que recordaré el càrritx i les gatoves.

dimarts, 8 de febrer de 2011

Puig d'Alpara

   Desprès d'esperar un parell de mesos a què els conills estassin a punt per menjar a la fí aquest diumenge, ens toca menjar-nos-els, a ca'n Toni i na Xisca.

   Aprofitant que n'Aina i en Lluis venen a dinar i n'Aina sempre ens comenta que li agradaria venir a fer qualque excursió, aprofitam el dia per anar al Puig d'Alpara.

   Quedam a les a les 9,30 h per berenar a ca'n Toni. Quan arribam ja hi ha en Pascual, que també ve a dinar, i en Felip, que ve a berenar i a fer la volta però no pot quedar a dinar. Berenam, feim al cafè i en acabar arriben n'Aina i en Lluis. Un cafè ràpid i ens posam de partida.

   Deixàm els cotxes part damunt s'Hort de sa Begura. Avui no es tracta de fer una excursió molt llarga simplement es tracta de caminar un parell d'hores abans de dinar, amb un parell de companys.


    El dia està molt clar, i això que les previsions per avui eren molt dolentes. Aprofit per fer un parell de fotos i gaudir de les vistes que ens deixen els primers ametlles florits en aquesta època.



   Travessam el camp d'ametlles i pujam pel comellar que separa  el terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar amb el terme municipal d'Artà.


    Superam un parell d'obstacles que ens trobam pel camí, si realment es pot dir camí per allà on anam, i entre carritxeres i mates seguim pujant.








   Un poc abans d'arribar a dalt ens aturam a contemplar les vistes i intentam deduir on són les basses les quals hem sentit anomenar però que no hem vist mai.


   Mentre en Pedro va a pegar una ullada per veure si les veu i els altres contemplem les vistes (n'Aina i en Lluis  no les havien vist mai des d'aquest indret), jo seguesc amb la meva afició, les fotos.





En Pedro no les ha vistes, haurem de tornar un altra dia !!! Avui no és el dia per anar a cercar allò que no sabem on està. Ja tenim un altre motiu per tornar, encara que no en necessitem cap, sempre és millor tenir-ne qualcun.



      Seguim pujant fins a dalt i en el punt geodèsic ens feim la foto de grup.


   Amb el dia tan clar que fa i amb el sol del migdia, faig un parell de fotos al cel amb el filtre polaritzador. Normalment només el passeig dins la motxilla i no l'ús mai.





    La baixada es molt semblant a la pujada amb la diferència que baixam per dins una torrentera cap es Campot. Baixam, entre carritxeres, tor dret cap a la torrentera i dins la torrentera el càrritx a vegades era més alt que noltros.




   Arribats el lloc on havíem passat el matí botam la reixa pel mateix arbre que abans i jo hem torn aturar a fer un parell més de fotos al camp d'ametlles.





   Arribam al cotxe i sense badar gens ens posam en marxa, ara ens toca anar a fer foc i torrar els conills per dinar. 


    Una picada mentre esperam que el foc estigui a punt per torrar.








  Amb un bon "picadillo", una maionesa casolana, i torrat al caliu, el conill va estar per llepar-se els dits.




   Tot i que al final les previsions meteorològiques es compliren. Noltros ja esteim asseguts a taula mentre a fora estaia plovent.

   Un diumenge diferent, sense sortir per la serra i amb agradable companyia.