diumenge, 26 de desembre de 2010

Travessa II Esporles - Barranc Biniaraix

   Damunt les 6 del matí ja comencen a sonar els primer despertadors (els mòbils). Hora d'aixecar-se, arreplegar els trastos i tornar a fer la motxilla.  A les 7 del matí ja esteim fent el cafè amb llet i el croissant a l'únic bar d'Esporles que té obert a aquestes hores.

   A les 7,30h partim els darreres, que per variar tornam a ser noltros. Pujam  cap a Son Dameto i a mitja pujada ens trobam amb la primera baixa del dia. Un jove amb un turmell ressentit se'n torna cap a Esporles i dóna per acabada la travessa.

Pujant el camí de formigó
   Una mirada enrere i veig com comença a clarejar, per darrera els Puntals de Planícia, amb els llums d'Esporles encara encesos, és una bella imatge i un  altra moment en què enyor l'altra càmera.

Una mirada enrere.

Safareig.

Son Dameto
   Seguim el Gr cap al Coll de sa Basseta fins que arribam a la Mola de Son Pacs. Allà ens trobam amb els altres, agafam un poc d'aigua i seguim el camí.

Mola de son Pacs.
    En arribar al Coll de Sant Jordi, en Pedro ens diu que ell va a cercar un camí ( l'ha vist amb el google earth) que volta per baix de la comuna, el Gr puja a sa Comuna per tornar a davallar cap a Valldemossa,  és més llarg però no té tan de desnivell i sempre es bo sabre rutes alternatives.

   En Toni Serra i jo no ens ho pensam i partim amb en Pedro a explorar el terreny, mentre els altres segueixen el Gr.    

Son Olesa Gran.
   Baixam pel comellar de sa Font, seguint un camí que després deixam per anar cap a sa Serreta de son Mas. A partir d'aquí no tornam a trobar camí, de tan en tan un tirany que pareix més d'animal  que de persona.

Font.

Travessant  per baix de sa Comuna


Seguint un tirany.

   Amb camí o sense al final pegam a on havíem d'arribar, al camí del Gr just abans de la font de na Llambies. Quan botam la marjada per agafar el camí ens trobam amb alguns companys de travessa, amb els qui seguim cap a Valldemossa a berenar i  comprar per dinar. 

Font de na Llambies.

Teula amb el nom de la font.
    A Valldemossa ens trobam amb na Mariceli que ha estat fent feina tota la nit i ara ve a continuar la travessa amb noltros, sense haver dormit gens. "Quin coratge".

   Una visita al forn i un cafè ràpid és tota l'aturada que feim . De seguida tornam a estar de partida.

De partida.
   Pujam pes Pla des Pouet i cap al Coll de Son Gallard. A la pujada en Pedro es sent fort el genoll ( ahir el s'havia començat a sentir), però amb un bon ritme va pujant. Quan arribam al Coll de son Gallard esper en Pedro i els que venen amb ell. Mentre uns segueixen uns altres decideixen esperar ja que en Pedro sap el tirany per passar del camí de son Gallard al camí dels Cingles.  L'altre any també havíem enllaçat els dos camins però travessant l'alzinar, sense camí ni tirany.

Fita i sitja en el desviament.

Agafant els desviament.

Pica.
  Seguim el tirany nét i ben fitat, fins que es converteix amb un camí de carro. Seguim el camí, passam per devora les cases de son Rul·lan i enllaçam amb el camí que puja als Cingles de son Rul·lan.

Son Rul·lan.

Creuant la barrera.
    És aquí, on ens trobam amb tres dels nostres que no saben el camí de davallada. Ens expliquen que van caminant a poc a poc esperant el seu company (té mal a un genoll i li costa bastant seguir), i han perdut els que anaven davant ells. Els esperam mentre davallam pel camí i ens dirigim cap a Deià.


    A Deià, en Pedro havia quedat amb en Biel que pegarien una fua cap al barranc de Biniaraix per  preparar el foc del vespre i començar a organitzar el sopar. Quan arribam en Pedro li diu que si ha de pegar una fua segur que demà ja no partirà perquè de cada vegada es sent més el genoll.

   Mentre uns dinam d'un entrepà a Deia i desprès anam a fer un cafè, alguns van a dinar peu davall taula.

Dinant.
   Just acabat el cafè, ens tornam posar de partida. Seguim per la carretera fins agafar el camí de Castelló.

Camí de Castelló.

Agafant el camí de Castelló.
   És en arribar a aquest desviament on trobam el Xavi i l'Eduard , dos joves catalans que han vengut a Mallorca per fer la Travessa, que (segons ell) seguint les nostres indicacions han seguit el Gr des de Deià en lloc d'anar un tros per la carretera.

Camí de Castelló.
   Una mica més de volta però sens dubte molts més guapo i més tenent en compte que és la primera vegada que venen a la serra i s'admiraven de tot. Les marjades, les oliveres, la paret seca.... detalls que noltros tenim tan avesats que no ens aturam a contemplar.

Detalls del camí.


Camí de Castelló.
   Seguim fins a les cases de ca'n Prohom, on feim una altra aturada per contemplar les vistes i beure un suc de taronja natural.

En Pedro fotografiant les vistes.



Puig Major.

Piug de l'Ofre.



En Mateu i na Carme bevent un suc de taronja.


Una aturada. 


Na Cati i na Marga no s'asseuen. 
    Un suc ràpid i tornam a partir. Ara l'aturada toca en ser a Sóller per fer una cervesa. Encara que l'aturada és curta a l'hora de partir les cames ja s'han refredades i comencen a notar el cansament. Sens dubte és molt millor caminar sense fer tantes aturades, però com ja he dit abans aquesta travessa l'hem agafada amb un pla molt diferent als altres anys amb molta més calma i sense preses.

   Entre tantes aturades en arribar a Biniaraix començava a fosquejar.

Biniaraix.

Biniaraix.
    Travessam el poble i ens dirigim cap el barranc. Just abaix del barranc ens espera la furgoneta d'avituallament i així com anam passant carregam una mica més la motxilla. Entre tots anam pujant el sopar de la nit i el berenar del matí, els 100 metres de desnivell que ens queden fins arribar a la caseta on hem de passar la nit.

    Quan arrib el foc ja està fet, ara només ens queda mirar on hem de dormir cosa que jo tenc molt clara. Dins el cotxe de l'avituallament hi havia la nostra tenda, preparada per si el temps amenaçava aigua i encara que no sigui així en Pedro l'està pujant, només falta que arribi ell (està pujant més a poc a poc perquè té el genoll molt dolorit), i la muntarem.

    Amb l'ajuda de na Cati Bestard i els companys Pollencins muntam la tenda i miram qui hi ha de dormir. La majoria s'estima més fer bivac, al cap i a la fi la nit està tan clara que volen aprofitar només som un parell que dormin en tendes i mitja dotzena dins la caseta, els altres dormen a fora.



   A la nit, una torrada al voltant del foc, una agradable vetllada amb bona companyia baix el cel clar i estrellat. Que més es pot demanar???

Vetllada.

Torrada.
   Desprès de 10 hores i 45 minuts, superant un desnivell de pujada de 1216 metres i un desnivell de baixada de 1130 metres i recorrent 31,5Km, hem arribat al barranc.

  Demà serà un altra dia!!!

dimarts, 21 de desembre de 2010

Travessa I Andratx-Esporles

    Pel pont de la constitució,  el GEM organitzà la XXV travessa de la serra de Tramuntana. Jo només l'havia feta els dos darrers anys però.... m'havia bastat el primer any  per saber que, si podia, no seria la darrera que faria (no se que té la muntanya que m'enganxa).
  Aquest any, amb l'experiència de dues travesses a la serra i uns dies de travessa pirenaica al darrera, m'han fet veure  la travessa d'una altra manera. El fet de què em trobés  més preparada físicament i el coneixement dels llocs per on havíem de passar han estat claus per poder-la disfrutar sense cansar-me tant.

    Com havíem fet l'any passat, el divendres na Marga Mascaró i jo anam a fer un cafè a Pollença i  deixam un cotxe allà, d'aquesta manera tenim solucionat el tema del transport en arribar a Pollença.
  Aquest any ens havien informat que a la partida seríem molts (sempre n'hi ha que abandonen per un motiu o per l'altra), i que no cabíem tots dins l'autocar així que na Mariceli ens acompanya a n'en Pedro, en Cesar, en Pau i jo fins Andratx (ella te feina a la nit i vendrà a Valldemossa el segon dia).
   Arribam a Andratx abans que els altres i amb temps de fer un cafè abans de partir. Mentre feim el cafè comentam que aviat arribaran els altres corrent a fer-ne un antes de partir.

En Cesar i a na Mariceli fent el cafè

   Però aquest any l'autobús els ha deixat a la part de dalt i no hi ha temps de baixar a fer-ne cap. Començam a pujar just abans de que facin la foto de grup, "aquest any sortirem a la foto" (els altres anys mentre feien la foto de grup noltros aprofitàvem per fer el cafè).

Foto de grup
   Saludam als companys, ens retrobam amb companys que només veiem a les travesses i veiem moltes cares noves però... només és el principi, ja hi haurà temps de conèixer-nos.
  Una de les coses que més m'agraden d'aquestes sortides és l'ambient de companyerisme que es va creant entre tots, i conèixer persones de diferents indrets de l'illa, i de fora d'ella, amb els quí compartim una mateixa afició, la muntanya.
   I sense més preàmbuls, començam a caminar. Començam amb pujada i en pocs minuts el grup comença a allargar-se i a formar una taringa.

Partint

Una taringa.
  A mesura que anam pujant per la Coma Clova la taringa se va allargant i en Pedro va quedant darrera fent de granera.


   A la pujada en Biel Ordines, em diu que ell pujarà pel pas que hi ha dalt del torrent (bé, més que un pas es una bona grimpada), però que no dirà res a ningú, sempre és millor que el grup pugi pel camí.  Però jo no necessit que m'ho digui dues vegades i partesc darrera ell cap al jaç del torrent. Quan arribam veiem que no som els únics que han pres per aquí. Els més valents (dels altres anys), que saben d'aquest pas també l'han agafat, així evitam la volta que fa el camí, i sortim al lloc on hem de berenar.

Grimpant pal pas.

  Quan arribam a dalt ja n'hi ha que berenen i és aquí on veig en "Coleto" i el seu amic, "En Pedro no deu dur un meló dins la motxilla, com l'any passat?" em demana. Li dic que no, que aquest any no en du cap i que ve al darrera fent de granera. Berenam entre bromes i rialles mentre els altres anaven arribant. Quan arriba en Pedro amb el darrer,  i quan ningú se l'esperava, es treu de la motxilla el meló.

Meló
Una mica de enrenou amb el meló, quatre rialles més i tornam seguir caminant.

Ens tornam posar de partida.

  Aquesta vegada esper a partir amb el grup de darrera. Agafam el camí cap a ses Alquerioles i en arribar ens trobam uns caçadors que estan berenant, ens diuen que millor si passam per baix de les cases que hi ha un botador en lloc de fer-ho per sa part de dalt que és per on anàvem a passar.

Ses Alquerioles

Detall de la canal

Porxada
  Passant per davant les cases me'n adon de què el dia és tan clar que fins i tot es veu Eivissa. Aquest moment és un dels que enyor la meva càmera réflex, però com tots sabem, a la travessa es tracta de dur el mínim pes possible. Intent fer un parell de fotos amb la compacta fins que desistesc, quan estàs avesada a fer fotos manuals amb una réflex, te n'adones que les compactes no són el mateix.
  A qui no l'hi ha fet peresa dur el pes de la càmera ha estat a n'en Pedro, així que hi ha moltes d'imatges d'aquest escrit que són seves.

Al fons Eivissa

Silueta d'Eivissa

  Seguim caminant cap al Coll des Quer, i  sa Coma d'en Vidal passant pel costat de la Mola de S'Esclop, sa Serra des Pinotells, per devora sa casa de s'Esclop i amb unes magnífiques vistes des Galatzó. Per jo aquesta zona és la més desconeguda de tota la travessa.


Pujant


Cap a nes Coll des Quer
Vista enrere de la Mola de s'Esclop

Es Quer

Es Castellot

Es Castellot, i  el cim del Galatzó entre els núvols

Casa de s'Esclop amb el Galatzó al fons




   Aquí ja va comença a notar-se la gent que no estava avesada a caminar per mal camí, entre roques i carritxeres. Aquest tram el férem molt a poc a poc sempre esperant els darrers, ens anàvem aturant i fent fotos. Just arribar a baix de la Moleta Rasa, en Toni Pascual ens diu que ell va per dalt, és més curt però no hi ha camí i per baixar la cosa està molt bruta. Dos pensaments ben fets i la gent decideix seguir pel camí, una mica més llarg però millor per caminar, i mentre en Pedro, en Tomeu ,en Cesar i un parell més se'n van amb l'altra gent pel camí en Toni, en Pau, en Ritxi, na Núria i jo decidim anar per dalt (una mica d'emoció no és mai de demés).

Seguint el camí

Pujant la Moleta Rasa

Dalt de la Moleta Rasa

Vista des de la Moleta Rasa

Des de dalt veiem la gent que anava pel camí

  Quan arribam a baix esperam ses graneres i seguim pujant a poc a poc cap al pas de na Sabatera. Aquí ja n'hi ha que comencen a adonar-se del que és realment la travessa i que és més feixuga del que esperaven però, aquí no queda més remei que seguir. Anam pujant més a poc a poc, fent més aturades i donant coratge i paraules d'ànims als qui ja no en tenen, fins que arribam a la sitja on hem de dinar.

Arribant a la sitja
  
  Quan arribam la majoria de gent ja ha dinat i en Biel Ordines ens diu que el primer grup partirà en cinc minuts. Aquest vegada no m'ho pens gens, me n'afluix del dinar només peg  una mossegada i partesc amb el grup de davant "necessit estirar una mica ses cames".
   Travessam l'alzinar cap al coll des Carniceret  i d'allà cap al coll d'Estellencs.

Travessant l'alzinar.
  El meu sentit de l'orientació és molt petit però, quan travessam alzinars el perd tot. Tot em sembla igual, així que procur  no perdre mai es de davant.

Coll des Carniceret.

Coll d'Estellencs.
  Enllaçam un bocí de GR fins al coll des Grau i des de allà cap a sa Comuna i a Son Noguera de Superna on ens esperava  una agradable sorpresa.

Cap a sa Comuna.

Barreres de sa Comuna.

  La cordialitat en què ens van rebre només pot tenir paraules d'agraïment. El simple fet de deixar-nos passar per la seva propietat ja era suficient però, la seva hospitalitat no va acabar aquí ni molt menys.

Camí d'entrada.
  
Marjades de la finca.

Detalls del patí.
  Només arribar ja ens varen treure aigua i galetes, i  desprès ens duen cafè. Uns minuts més allà, unes quantes fotos i ens tornam a posar les motxilles per partir, però...   encara no era tot, ens esperava una  picada i cava.
Un cafè que no té preu.

Son Noguera de Superna.

  Amb la panxa més plena, i una mica de pardaleria després d'aquest berenar, ens tornam posar en marxa. Aquesta vegada és en Tomeu Mascaró qui ens guia entre els camins de la finca i el bosc de son Vic fins que arribam a Esporles.

Camins

Bosc de son Vic
 Arribam a Esporles entrada de fosca, ens despedim dels qui han vingut de travessa només per un dia i partim a cercar el poliesportiu, que és on hem de passar el vespre.

Poliesportiu
  Hem arribat a Esporles 9,30h després d'haver partit d'Andratx, havent caminat 29Km i amb un ascens acumulat de 1246 metres i un descens de 1167metres.
  Demà serà un altra dia.