Far de Cap Salines - Santanyí

    Normalment ho tenim complicat per poder coincidir amb els companys dels Xots però, aquest pont del 12 de setembre, o hem pogut fer.

    El pla és partir el divendres del far del Cap Salines, i anar vorejant la costa fins arribar a cala Romàntica el diumenge, fent bivac a cala Mondragó i a S’Algar. Una travessia costera de tres dies, aprofitant el pont.

   Les previsions meteorològiques no són massa bones (per no dir gens), però això no ens atura a l’hora de partir. Amb l’esperança de què la pluja anunciada, no endevini  la zona on anam.

    Ens trobam amb els altres al far, i de seguida ens posam en marxa. El cel està una mica ennuvolat , però no pareix que hagi de ploure, i amb la calor que encara fa per caminar, s’agraeix que estigui així.

 

   Passam per un munt de cales i calons, on la majoria de noms són impossibles de recordar per jo. Mentre caminam observant la bellesa de la costa, les ennuvolades del matí desapareixen, deixant que el sol faci acte de presència i la calor augmenti. Per aquest indrets el que no hi ha, precisament, són ombres.

   Una hora i mitja després d’haver partit arribam al caló des Màrmols on, cercant la poca ombra que hi ha, ens aturam 15 minuts per berenar.

   Seguim vorejant la costa, quasi tot el camí per tiranys, però també flanquejant alguns passets entre les roques.

    Creuant les cales més “turístiques”(cala s’Almunia, caló des Moro, cala Llombarts... )  veim com encara hi ha molta de gent que aprofita, els dies de calor que encara fa, per gaudir de la platja i el mar.

    Són prop de les dues quan amb una bona suada, arribam a cala Llombarts. Segurament aviat ens aturarem a dinar. Vorejam la cala, mentre alguns passets, abans d’arribar al caló des Mac, fan que el grup avanci més lentament. De sobte es sent tronar a la llunyania, però un cop giram cap al caló ens trobam una ennuvolada ben negre al davant nostre.

   Un rere l’altre anam creuant cap al caló, sense deixar d’observar la tempesta que tenim ben al davant. Un cop tots hem creuat ens posam “cametes em valguin” cap a cala Santanyi. Pel camí veim les vergues dels llamps al davant nostre, de  moment pareix que no la tenim al damunt, però sí molt a prop.

    Allargam el pas tot quan podem, amb el pes de les motxilles a l’esquena. De seguida la tempesta ve cap a nosaltres i amb dos llamps i trons es posa a fer aigua de bombolla. Tan aviat com s’ha posat a ploure, comença a fer granís i de seguida l’aigua deixa pas a una gran granissada, on el granís té el tamany de les ametlles.

   De sobte ens trobam enmig d’un camí sense cap raser de res, on ens estan apedregant.  Intentam protegir-nos així com podem, acotats vora una paret, de mig metre i un ametller. Això ens empara una mica, però no evita que ens ferin més de dos al cap. Amb els llamps, els trons, el granís i noltros enmig de tot,  la nostre situació és una mica desesperant.  

   - Vist de fora, deu parèixer una escena de pel·lícula.

   15, 20, 25... minuts més tard, realment no sé quin temps hem estat aquí enmig ( més dels que ens hagués agradat segur), s’atura de granissar i ja només plou, seguim la nostra marxa cap a cala Santanyi, a cercar un lloc on poder estar a cobert, al manco fins que la tempesta hagi espassat una mica.

   A cala Santanyi  ens trobam que no hi ha llum. Ens informen que la carretera de Campos està tallada per inundacions i que les previsions meteorològiques per demà són més dolentes que les d’avui. Esperam a que amaini la tempesta, mentre tantejam les opcions. La idea de fer bivac, sense tenir cap cobrir, la podem oblidar, que ens venguin a cercar de moment tampoc és factible.

   Unes hores més tard ens informen que la carretera ja està oberta i està clar que la cosa més  sensata que podem fer és avisar que ens venguin a cercar. Un cop confirmat que el bus pot venir a cercar-los ens tornam posar en marxa fins a Santanyi, on arribam amb temps de fer un cafetet abans de despedir-nos.

   Aquest cop no hem duit sort, la tempesta ha entrat pel migjorn i ens ha aplegat ben de ple.