divendres, 21 de març de 2014

Clot des Tresor.

Això era i no era, un clot ben conegut pel món de les rondalles, i, alhora, un gran desconegut per la nostra existència.


De sobte, un dia,  fora rampa, ens ferman les botes, agafam cordes i guarniments, i cap a la recerca del clot ens dirigim.


 Camina caminaràs, sua suaràs i al clot arribaràs.


 Davant noltros el tenim, el moment ha arribat, de les nostres ànsies aclarir. D’on ens penjam? Arbres no n’hi ha, el foc els calcinà. Una pedra a la llunyania hi ha, pareix estable, allà enguinxarem.


Els guarniments ben posats, els frontals al casc, corda per avall i ja veurem fins a on arribam. L’honor de ser el primer, a en Pedro l’hi deixam, un rere l’altre, els tres baixam.


Ja hi som, el misteri es revela, a 18 metres dins la profunditat, una sala de 12 m2 ens trobam. Ossos hi ha, són restes d’animals, que anys enrere hi van passar.


Sembla no haver-hi res més, hauríem de començar a pujar. Quina no seria la nostra sospresa, quan vam sentir pessigollejar. Sorpresos ens miram, dirigint la mirada cap avall, de botet en botet, uns puntets negres ens van pujant.

Oh! Sorpresa! PUCES!!! Qui ens ho havia de dir! És hora de pujar!


Un rere l’altre anem sortint, acompanyats d’alguns visitants més dels que havíem baixat.Ens sacsejam una mica, intentant deixar-los a la muntanya.


Recollim cordes i guarniments, i cap al poble ens dirigim. Contents i satisfets de la nostra curiositat haver aclarit.


Un parell més d'imatges.

Eugènia Jaume i Maria Mesquida