dimecres, 10 de novembre de 2010

Passos de Deià

   Els passos de Deià era una excursió que feia molt de temps que teníem en ment en Pedro i jo, enllaçar un parell de passos amb un dia. L'excursió no és curta, i l'havíem de fer abans de que el dia s'acursàs més i que les condicions meteorològiques fossin pitjors, ja que els passos en banyat són molt delicats i encara que no plogui només la rovada dels matins és suficient perquè  la pedra estigui banyada i ens esposem a una patinada.
   El dia abans de l'excursió el nostre company Pedro Mas ens telefona i ens diu que també s'apunta a fer els passos. La idea era fer: de pujada el pas d'en Queleu o pas de sa Pintella, que cap des tres havíem fet cap pic (jo no n'havia fet cap dels que teníem previst fer aquest dia) i com ja se sap els passos millor fer-los de pujada, que sempre són més fàcils, que de davallada sobretot si no saps com estan;  baixar pes pas des Racó; tornar a pujar pes pas des Cingle o pas des Falcó; i per acabar baixar pes pas d'en Marc, aquest pas només l'havia fet un pic i de pujada en Pedro, en Pedro Mas i jo no l'havíem fet cap pic. Així al final de l'excursió en Pedro hauria fet un pas que no havia fet mai, en Pedro Mas dos de nous per ell i jo els hauria fet per primera vegada tots quatre.



Visió panoràmica dels passos .
  Just abans de partir de Sant Llorenç l'hi havia comentat a n'en Pedro, amb el meu habitual pessimisme, que no creia que acabàssim fent els quatre passos,  que segur que alguna cosa ens ho impediria.
  A les 7 del matí ens trobam a Palma amb en Pedro Mas, feim un cafè i partim cap a Deià. Es tracta de partir prest perquè ara amb el canvi d'hora el capvespre s'ha acursat molt.

  Arribats a Deià el primer que hem de fer és cercar la pujada del pas d'en Queleu o de sa Pintella. Amb unes indicacions que ens han donat i una mica d'informació treta d'internet començam sa pujada.

  Pujam una mica per l'esquerra del torrent del Salt, i  de seguida ens adonam de que hem d'anar cap a unes marjades que estan a la dreta del torrent així que cercam un lloc on poder travessar el torrent. Aquí com era d'esperar ja començam a embrutar-mos i per travessar-lo hem de passar d'ajaguts per davall d'un arbre.

Pujant entre carritxeres fins arribar a l'alzinar 

Torrent des Salt

   Seguim pujant entre carritxeres i mates les marjades, fins que arribam a una bassa que segons la informació que duim  hem d'arribar. "Coratge anam pel camí correcte" si és que es pot dir camí, el  millor és dir "anam amb la direcció correcte"  i des d'allà seguim pujant per dins es bosc de son Ripoll.

Bassa

Els dos Pedros mirant cap on hem de prendre.
   La pujada per dins l'alzinar és bastant vertical i  les poques carritxeres que hi ha són una bona ajuda per aferrar-mos-hi amb les mans.

Fotografiant el forn de calç

En Pedro pujant per l'alzinar.
    Seguim pujant cap a una rosseguera la qual anam pujant per la dreta entre l'alzinar i les  pedres, sempre cercant el millor lloc per pujar, fins que arribam davall d'un cingle, seguim un poc cap a la dreta i des d'allà ja podem intuir on comença el pas d'en Queleu.

Una mirada cap a la Galera

Rosseguera
   Una cinta  posada de passamans i  uns escalons picats a una estreta cornisa,  ens indiquen l'inici del pas. En un principi el pas no sembla gaire complicat la cornisa té bones aferrades per les mans i la cinta no és molt necessària.

Just darrera l'alzina comença el pas

Primer tram del pas
    Superat aquest primer tram just abans del segon, una antiga anella rovellada ens indica que antigament ja s'asseguraven per passar per aquí.
    En arribar aquest punt ens posam els arnesos amb les cintes d'ancoratge. En Pedro Mas pega una ullada i veu que la corda que està posada no és massa segura, per sort en duim una, cosa que  sempre feim quan anam a fer un pas que no hem fet mai (sempre val més assegurar ).

Anella antiga

Preparant el material per passar
    El primer en passar és en Pedro Mas, mentre en Pedro l'assegura de baix ell comença a travessar i a fixar la corda amb les seves eines d'escalada.
   Com casi sempre que vaig amb ells, jo pas després, així el que ha passat primer em diu la millor manera de passar i en cas de casos sempre hi ha qualcú darrera per donar-me una mà si la necessit.

En Pedro assegurant l'altra Pedro 
    Fins aquí tot bé, però la sorpresa final d'aquest pas està per arribar. Just al final de l'estreta cornisa la roca  ens escup cap a defora i és aquí on està la dificultat tècnica i psicològica, és en aquest moment quan te n'adones realment d'on ets i de la verticalitat del pas.

En Pedro Mas al final de pas, on la roca ens escup cap a defora

Jo, arribant el punt més crític del pas
  Superat aquest pas, pujam per un comellar molt empinat tot ple de càrritx, cap a una canal molt vertical, però a mesura que ens hi acostam ens adonam de què no és tan mala de pujar com pareix d'enfora.

Ja en duim un de quatre.

Pujada entre carritxeres

Bauma

Interior de la bauma.

Canal

Vista del Salt de Deià
  Pujam la canal i travessam l'altre comellar. Davallam, travessam el jaç del torrent des Salt, que feia un parell d'hores ja havíem travessat però abaix, i tornam a pujar entre l'abrupte terreny de roques i càrritx fins arribar al pas des Racó.

Davallant cap al jaç del torrent

Vista  enrrere del comellar que hem passat amb el torrent del Salt enmig

Aproximació al pas des Racó

Una fita ens indica la davallada
  Per arribar al pas des Racó cal anar amb compte de patinar ja que és una forta pendent entre carritxeres. El pas és molt senzill i no presenta cap dificultat, de totes maneres hi ha un fil ferro a la roca encara que no sembla necessari.

Fil ferro al pas

Pas des Racó

   I ara quan som abaix ens toca tornar a pujar si volem seguir fent passos. Voltam el penyal des Racó, que vist des d'aquí on som pareix molt alt, i pujam per l 'altra comellar entre rossegueres i carritxeres cap al pas des Falcó o pas des Cingle.
  De moment la cosa pinta bé, i seguim la caminada.

Dos de quatre.

Penyal des Racó

Pujant el comellar

   La pujada pel pas des Cingle o Falcó no és dificultosa però sí aèria.  El pas està equipat amb una corda que es troba en bon estat, així que ens asseguram abans de passar.
   En aquest moment  tenc clar que en ser a dalt des pas haurem de davallar per qualque altre, així que al final ferem els quatre passos que haviem de fer al principi i que jo dubtava.

En Pedro Mas i jo passant el pas

En Pedro a la sortida del pas.
  Just al final del pas veim una corda que baixa  molt verticalment cap avall, és aquí quan en Pedro Mas ens diu que això és el pas de s'Aritja i ja que som aquí el podem baixar i pujar. Això sí, deixant les motxilles a dalt.

Tres de quatre.

   La idea era temptadora, un altre pas per afegir a la llista del dia. Encara que vist des de dalt semblava molt vertical en Pedro em va dir que només era una desgrimpada més fàcil del que pareixia. El més difícil eren les dues primeres passes per davallar que eren un poc llargues i la resta no era res, el que ells obliden moltes vegades és que les meves cames no són tan llargues com les seves.
   I dit i fet ja  som abaix! Baixam fins a l'altra part del comellar que no fa gaire havíem passat per anar a cercar es pas des Falcó. Pegam una ullada i cap amunt un altra pic. La pujada com sempre passa és més fàcil i allà on les meves cames no arribaven per davallar, ara pugen com si res.

Quatre de quatre.

  Quan som  a dalt pegam una bossinada  sense badar, que encara ens queda una bona caminada per arribar al pas d'en Marc.

Deixam les motxilles per tornar a davallar.

  Quan partim després de dinar,  les cames comencen a notar els efectes de tantes pujades i davallades i això que encara ens en queden bastantes. Aquesta excursió és una trenca-cames.

  Començam a caminar i en Pedro Mas ens diu que podem travessar pel pas Nou per enllaçar cap al pas d'en Marc i així no tendrem que pujar fins a dalt de tot, però les pujades i davallades dels comellars que hem de travessar no les mos lleva ningú.

Un moment en que la boira va aparèixer
   Un altra pas! i jo que dubtava de fer-ne quatre ara ja anam cap en es quint.
   M'expliquen que el pas Nou no és un pas per pujar sinó més bé una travessia de casi un metre d'amplada però aèria.
   Com passa moltes vegades d'enfora no pareix que es pugui passar per allà, però així com ens hi anam acostant veim que se passa sense cap dificultat.

Cinc de quatre.


Vist des d'aquí  no pareix que es pugui passar.


Pas Nou
   Ara jo només ens queda arribar el darrer pas per avui, el pas d'en Marc. Seguim travessant comellars, pujant i baixant no sé quantes vegades més. Avui ja he perdut es compte de les pujades i davallades que hem fet, però les meves cames si que s'en recorden.

   Una aranya enmig del "camí" em recorda que per aquí ni hi sol passar molta de gent. Li faig una foto i seguesc caminat lo més ràpid que puc perquè els altres no m'hagin d'esperar tant.

Aranya amb la seva presa.
Voltant el pi  comença el pas d'en Marc

   Una hora desprès d'haver passat el pas Nou arribam al pas d'en Marc, l'únic que havia fet aquest pas era en Pedro i l'havia fet de pujada i sense assegurar, però ja ens havia dit que era molt exposat així que ens tornam a posar els arnesos per assegurar-mos.

Un núvol baix ens tapava les vistes

   Al començament del pas hi ha dues roques llises amb un passamans per assegurar-se. Aquesta vegada passen primer ells dos i desprès jo.

Els dos Pedros a  la primera part del pas

Jo, passant la mateixa roca
   Desprès de travessar aquestes dues roques ens trobam una baixada entre roques on hi ha una altra corda per ajudar-mos a baixar. En aquest punt els dos Pedros baixen desgrimpant i ajudant-se una mica de sa corda però jo aprofitant que duia posat  l'arnes amb el vuit decidesc baixar més fàcilment i baix rapelant.

A punt de rapelar el darrer tram.
   Encara ens queda desgrimpar una mica per acabar aquest pas.

Sis de quatre.

Sa darrera desgrimpada

  Ara ja només ens queda baixar una mica per dins l'alzinar i de seguida trobam un camí de carro, passam per sa font de sa Senyora i arribam a Deià, dues hores després de haver fet el pas d'en Marc.
Carro damunt un camí de carro.

Els dos Pedros baixant pel camí de carro.
  Al final després d'haver aconseguit fer sis passos, (quan en bon matí dubtava de fer-ne quatre), la satisfacció és gran.
   Una bona excursió, llarga i feixuga per tantes pujades i baixades però, molt gratificant.

   Ara ja podem començar a pensar amb la pròxima.