L’excursió d’avui , font d’inspiració de tants artistes, és des del meu punt de vista, una de les millors per gaudir dels meravellosos paisatges arran de la costa, el Camí dels Pintors.
Partim : en Tomeu, na Blesi, n’Aina, sa família (Angela, Sion, Toni i Jaume) en Pedro i jo. A n’Andreu, un còlic li ha impedit venir. La nostra intenció és fer la volta completa, des de Muleta fins a Cala Deià per tornar acabar a Muleta. Tot i així, decidim deixar els cotxes a Bens d’Avall i començar des d’allà la volta, vorejant la costa fins a Cala Deià. Amb la previsió de què, si de tornada se’ns fa tard, no arribarem a Muleta, sinó que ens aturarem a Bens d’Avall.
Un cop a Bens d’Avall creuam el torrent que hi ha arran de la carretera , ajudats per uns ferros clavats a la paret que fan d’escala. Un cop a l’altra banda seguim la pista asfaltada, creuam una cadena que impedeix el pas de vehicles i just desprès, ens trobam una barrera amb un botador de fusta i un indicador. A partir d’aquí seguim el tirany, direcció SO, que transcorre per un pinar vorejant els penya-segats.
Un cop a Bens d’Avall creuam el torrent que hi ha arran de la carretera , ajudats per uns ferros clavats a la paret que fan d’escala. Un cop a l’altra banda seguim la pista asfaltada, creuam una cadena que impedeix el pas de vehicles i just desprès, ens trobam una barrera amb un botador de fusta i un indicador. A partir d’aquí seguim el tirany, direcció SO, que transcorre per un pinar vorejant els penya-segats.
Un cop arribam al refugi , sorpresa!!! en Pedro i en Tomeu s’han aturat, amb la intenció de dinar a una de les taules de defora. Incrèduls els observam a veure quina en duen de cap, però no!! la seva intenció és dinar allà i fer un cafè després.
Després d’ haver fet el cafè ens tornam a posar en marxa. Seguim el tirany amb direcció a Muleta i en arribar a la bifurcació agafam el de la dreta. La darrera vegada que vaig passar per aquí va ser amb els Trescadors, fa cinc anys, i de seguida me’n adon que està més fitat que abans, però també el càrritx ha crescut.
En arribar a la punta de Sóller crid en Sion perquè contempli el gran salt que hi des d’aquí, i a la vegada se n’adona de com a progressat amb el seu vertigen. Només fa uns mesos hauria estat incapaç de pujar damunt la roca, i molt menys guaitar.
En Pedro em comenta que per aquí hi ha el Salt d’en Moixina, un d’aquests gran salts que acaben dins la mar.
Seguim les fites entre càrritx i pins fins a una barraca mig derruïda, aquí les fites segueixen cap el sud però noltros seguim direcció SO vorejant la costa amb la intenció d’arribar a la Cova de Muleta. De sobte, seguint la direcció d’anys enrere, ens trobam una reixa que ens impedeix el pas cap a la cova. La reixa té una gran alçada i a la part superior dos filferros de pues acaben de tancar-la . La seguim vora vora a veure si trobam qualque botador però, l’únic que trobam ,és una barrera tancada amb pany i clau. Tot i que la reixa està posada per llocs inverosímils, tancant tota la finca de Muleta, la podem voltejar fins arribar a una pista asfaltada. Aquí sembla que s’acaba l’excursió, ara només falta seguir la pista fins a Bens d’Avall . Però no, encara ens queda l’emmerdada del dia.
Un cop el cotxe en Pedro ens conta les dificultats que ha tingut per sortir d’allà ja que al final tot son “xalets” ben embarrats i ni rastre de camí.
Un cop a casa miram els diferents mapes que tenim i tots ,ens marquen un camí que no existeix i pel que sembla no ha existit mai. Un misteri!!
Hola Maria, bona caminada per una espectacular ribera, és una llàstima que no retirin els pins i arreglin un poc el camí.
ResponEliminaSalutacions i enhorabona per les imatges.
Doncs si Joan, és una llàstima que no ho hagin fet net. Sort que no s'ha produït cap incendi per allà perquè amb tant de pins secs no hi haurà qui ho apagui.
ResponEliminaHola Maria, a mi me paso algo parecido, buscado ese misterioso camnino, no entiendo como en los mapas esta marcado y sin embargo no hay no rastro de el, te quedas cerrado y no tienes oppciones de salir del laberinto de chalets de bens de Avall... como bien tu dices un misterio.
ResponEliminaHGolaMaria, si no me equivoico hoy he visto una foto tuya de la nieve publicada en IB3, enhorabuena campeona!!
ResponElimina