divendres, 8 de març de 2013

Reflexió


   Avui és dia de reflexió. No, no es temps d’eleccions. Reflexió de: si els que no comparteixen el nostre sentiment per la muntanya i que ens troben un poc “alocats”, tenen raó. 
    Els que no entenen que: per arribar a un cim, baixar un torrent, cercar un camí, aconseguir arribar a la fita que t’has proposat aquest dia... t’hagis d’aixecar de bon matí, caminis hores i hores sense aturar, que ni el vent, la neu, la pluja, el fred, la calor... t’aturin; Els que només veuen això com una manera de patiment i no entenen la satisfacció personal tan gran que ens aporta; Els que no entenen que quan has aconseguit el teu objectiu i tot el que t’ha costat arribar-hi, forma part del mateix projecte...

     Què m’aportarà la muntanya aquests dos dies? apart d’un cansament molt gros, fred , calor, mal dormir, potser qualque bòfega... La resposta és clara: un bon ambient muntanyenc on el companyerisme forma part de tots, rialles,  tertúlia mentre sopam al  voltant de la foganya, dormir amb vistes a la lluna i les estrelles sentint l’aire al teu voltant, un contacte més humà amb les persones (sense tecnologies), sabre físicament fins a quin punt puc arribar... i el més important: la satisfacció personal d’haver afrontat aquest repte. Si ho aconseguesc, l’alegria serà immensa i afrontaré amb il·lusió un altre repte, i, si no, la motivació serà més gran per tornar-ho a provar un altre any.

    Doncs si, el preu que ens demana la muntanya és sens dubte molt baix en comparació al que ens ofereix.

   Andratx! demà a les 7 del matí hi seré. Pollença! passat demà arribaré