Puig de sa Font- Coa de sa Rata

      Quan en Joan Jaume ens va telefonar per informar-se de si era possible crestejar des del penyal de sa Rata a sa Coa de sa Rata, reconec que no tan sols no sabia per quina zona estaven, sinó que ni els havia sentit anomenar mai.  Aquest fet  ens representa més un al·licient que no un problema. Pegam una ullada al mapa per situar-nos una mica i veure les corbes de nivell, sembla que és factible.

     Un cop arribam a Valldemossa, agafam el camí dels Cairats fins que ens desviam a la dreta, entre l’alzinar, per anar a cercar el pas d’en Priam. Des de baix podem veure la canal per on puja aquest, i tot seguit pujam direcció NE entre l’alzinar i en 20 minuts hi arribam. El pas és una canal un poc empinada sense cap dificultat tècnica. Un cop a dalt, la pujada encara  segueix,  enllaçam amb el camí des Caragol, pel qual seguim pujant  fins que arribam a la paret de partió de terme on ens desviam a la dreta i començam la davallada cap al coll de Pastoritx .

     Des d’aquí, el camí que hem de seguir estar molt clar, vora vora paret fins a dalt. Pujam entre l’alzinar cap el puig de n’Angelè i un cop a dalt ja veim es puig de sa Font, la primera fita d’avui.  Un parell de minuts més i ja hi som.  A partir d’aquí , no hi ha ningú del grup hi hagi estat cap vegada.

     Des del puig de sa Font no sembla que hi hagi d’haver cap complicació per anar crestejant  des del  penyal de sa Rata fins a la Coa. El que no sabem és si serà factible la baixada de sa Coa, però jo ho veurem amb ser-hi.

     Baixam cap el coll de Terrassa per tornar-nos enfilar de seguida cap a nes penyal de sa Rata. El que de lluny ens pareix un punt geodèsic, en  acostar-nos resulta ser una pedra dreta acabada en punta i ben fermada. Les vistes des d’aquí són espectaculars, es veu més de mig Mallorca.

     Ens dirigim crestejant  cap a sa Coa de sa Rata. Aquest tram és perfectament factible per l’esquerra  sense necessitat de crestejar, però noltros hem partit amb aquesta finalitat. Anam crestejant sense dificultat, i sense trobar-nos cap pas tècnic ni complicat que ens obligui a baixar de la cresta, fins arribar al final de la Coa de sa Rata. Aquí en Pedro prova de davallar tot dret mentre els altres anam una mica cap a l’esquerra, per on sembla que ha de ser més factible la davallada. Mentre davallam, unes fletxes vermelles  de pujada ens indiquen que hem trobat el pas de davallada.  Tal vegada des d’aquí estigui tot marcat i fitat per arribar al penyal de sa Rata, sense anar per la cresta, qui sap! Tot i que abans de partir en Pedro ha cercat informació i qualque traça de GPS i no ha trobat res.  

    Un cop tots a baix, ja n’hem sortit de dubtes, és pot anar crestejant des penyal a sa Coa.

Començam la davallada cap a mestral seguint un tirany que ens duu al camí de ses Voltetes, o millor dit el que queda de camí. El camí està molt enderrocat, i en qualque corba l’ajuda de les fites s’agraeix. Baixam cap a la  coma de ses Sitges i un cop aquí anam a cercar la  pista ampla que està part damunt la finca de Pastoritx.

     Durant gran part d’aquesta excursió hem pogut contemplar la possessió de Pastoritx des de diferents angles.

     Ara ens resta seguir al camí, qualque bocí de tirany, fins a Valldemossa, agafar el cotxe i cap a cases.

 I amb un cafè uns, i  cervesa els altres, donam per acabada aquesta sortida.

Far de Cap Salines - Santanyí

    Normalment ho tenim complicat per poder coincidir amb els companys dels Xots però, aquest pont del 12 de setembre, o hem pogut fer.

    El pla és partir el divendres del far del Cap Salines, i anar vorejant la costa fins arribar a cala Romàntica el diumenge, fent bivac a cala Mondragó i a S’Algar. Una travessia costera de tres dies, aprofitant el pont.

   Les previsions meteorològiques no són massa bones (per no dir gens), però això no ens atura a l’hora de partir. Amb l’esperança de què la pluja anunciada, no endevini  la zona on anam.

    Ens trobam amb els altres al far, i de seguida ens posam en marxa. El cel està una mica ennuvolat , però no pareix que hagi de ploure, i amb la calor que encara fa per caminar, s’agraeix que estigui així.

 

   Passam per un munt de cales i calons, on la majoria de noms són impossibles de recordar per jo. Mentre caminam observant la bellesa de la costa, les ennuvolades del matí desapareixen, deixant que el sol faci acte de presència i la calor augmenti. Per aquest indrets el que no hi ha, precisament, són ombres.

   Una hora i mitja després d’haver partit arribam al caló des Màrmols on, cercant la poca ombra que hi ha, ens aturam 15 minuts per berenar.

   Seguim vorejant la costa, quasi tot el camí per tiranys, però també flanquejant alguns passets entre les roques.

    Creuant les cales més “turístiques”(cala s’Almunia, caló des Moro, cala Llombarts... )  veim com encara hi ha molta de gent que aprofita, els dies de calor que encara fa, per gaudir de la platja i el mar.

    Són prop de les dues quan amb una bona suada, arribam a cala Llombarts. Segurament aviat ens aturarem a dinar. Vorejam la cala, mentre alguns passets, abans d’arribar al caló des Mac, fan que el grup avanci més lentament. De sobte es sent tronar a la llunyania, però un cop giram cap al caló ens trobam una ennuvolada ben negre al davant nostre.

   Un rere l’altre anam creuant cap al caló, sense deixar d’observar la tempesta que tenim ben al davant. Un cop tots hem creuat ens posam “cametes em valguin” cap a cala Santanyi. Pel camí veim les vergues dels llamps al davant nostre, de  moment pareix que no la tenim al damunt, però sí molt a prop.

    Allargam el pas tot quan podem, amb el pes de les motxilles a l’esquena. De seguida la tempesta ve cap a nosaltres i amb dos llamps i trons es posa a fer aigua de bombolla. Tan aviat com s’ha posat a ploure, comença a fer granís i de seguida l’aigua deixa pas a una gran granissada, on el granís té el tamany de les ametlles.

   De sobte ens trobam enmig d’un camí sense cap raser de res, on ens estan apedregant.  Intentam protegir-nos així com podem, acotats vora una paret, de mig metre i un ametller. Això ens empara una mica, però no evita que ens ferin més de dos al cap. Amb els llamps, els trons, el granís i noltros enmig de tot,  la nostre situació és una mica desesperant.  

   - Vist de fora, deu parèixer una escena de pel·lícula.

   15, 20, 25... minuts més tard, realment no sé quin temps hem estat aquí enmig ( més dels que ens hagués agradat segur), s’atura de granissar i ja només plou, seguim la nostra marxa cap a cala Santanyi, a cercar un lloc on poder estar a cobert, al manco fins que la tempesta hagi espassat una mica.

   A cala Santanyi  ens trobam que no hi ha llum. Ens informen que la carretera de Campos està tallada per inundacions i que les previsions meteorològiques per demà són més dolentes que les d’avui. Esperam a que amaini la tempesta, mentre tantejam les opcions. La idea de fer bivac, sense tenir cap cobrir, la podem oblidar, que ens venguin a cercar de moment tampoc és factible.

   Unes hores més tard ens informen que la carretera ja està oberta i està clar que la cosa més  sensata que podem fer és avisar que ens venguin a cercar. Un cop confirmat que el bus pot venir a cercar-los ens tornam posar en marxa fins a Santanyi, on arribam amb temps de fer un cafetet abans de despedir-nos.

   Aquest cop no hem duit sort, la tempesta ha entrat pel migjorn i ens ha aplegat ben de ple.