Travessa II Esporles - Barranc Biniaraix

   Damunt les 6 del matí ja comencen a sonar els primer despertadors (els mòbils). Hora d'aixecar-se, arreplegar els trastos i tornar a fer la motxilla.  A les 7 del matí ja esteim fent el cafè amb llet i el croissant a l'únic bar d'Esporles que té obert a aquestes hores.

   A les 7,30h partim els darreres, que per variar tornam a ser noltros. Pujam  cap a Son Dameto i a mitja pujada ens trobam amb la primera baixa del dia. Un jove amb un turmell ressentit se'n torna cap a Esporles i dóna per acabada la travessa.

Pujant el camí de formigó

   Una mirada enrere i veig com comença a clarejar, per darrera els Puntals de Planícia, amb els llums d'Esporles encara encesos, és una bella imatge i un  altra moment en què enyor l'altra càmera.

Una mirada enrere.

Safareig.

Son Dameto

   Seguim el Gr cap al Coll de sa Basseta fins que arribam a la Mola de Son Pacs. Allà ens trobam amb els altres, agafam un poc d'aigua i seguim el camí.

Mola de son Pacs.

    En arribar al Coll de Sant Jordi, en Pedro ens diu que ell va a cercar un camí ( l'ha vist amb el google earth) que volta per baix de la comuna, el Gr puja a sa Comuna per tornar a davallar cap a Valldemossa,  és més llarg però no té tan de desnivell i sempre es bo sabre rutes alternatives.

   En Toni Serra i jo no ens ho pensam i partim amb en Pedro a explorar el terreny, mentre els altres segueixen el Gr.    

Son Olesa Gran.

   Baixam pel comellar de sa Font, seguint un camí que després deixam per anar cap a sa Serreta de son Mas. A partir d'aquí no tornam a trobar camí, de tan en tan un tirany que pareix més d'animal  que de persona.

Font.

Travessant  per baix de sa Comuna



Seguint un tirany.



   Amb camí o sense al final pegam a on havíem d'arribar, al camí del Gr just abans de la font de na Llambies. Quan botam la marjada per agafar el camí ens trobam amb alguns companys de travessa, amb els qui seguim cap a Valldemossa a berenar i  comprar per dinar. 

Font de na Llambies.

Teula amb el nom de la font.

    A Valldemossa ens trobam amb na Mariceli que ha estat fent feina tota la nit i ara ve a continuar la travessa amb noltros, sense haver dormit gens. "Quin coratge".

   Una visita al forn i un cafè ràpid és tota l'aturada que feim . De seguida tornam a estar de partida.

De partida.

   Pujam pes Pla des Pouet i cap al Coll de Son Gallard. A la pujada en Pedro es sent fort el genoll ( ahir el s'havia començat a sentir), però amb un bon ritme va pujant. Quan arribam al Coll de son Gallard esper en Pedro i els que venen amb ell. Mentre uns segueixen uns altres decideixen esperar ja que en Pedro sap el tirany per passar del camí de son Gallard al camí dels Cingles.  L'altre any també havíem enllaçat els dos camins però travessant l'alzinar, sense camí ni tirany.

Fita i sitja en el desviament.

Agafant els desviament.

Pica.

  Seguim el tirany nét i ben fitat, fins que es converteix amb un camí de carro. Seguim el camí, passam per devora les cases de son Rul·lan i enllaçam amb el camí que puja als Cingles de son Rul·lan.

Son Rul·lan.

Creuant la barrera.

    És aquí, on ens trobam amb tres dels nostres que no saben el camí de davallada. Ens expliquen que van caminant a poc a poc esperant el seu company (té mal a un genoll i li costa bastant seguir), i han perdut els que anaven davant ells. Els esperam mentre davallam pel camí i ens dirigim cap a Deià.

    A Deià, en Pedro havia quedat amb en Biel que pegarien una fua cap al barranc de Biniaraix per  preparar el foc del vespre i començar a organitzar el sopar. Quan arribam en Pedro li diu que si ha de pegar una fua segur que demà ja no partirà perquè de cada vegada es sent més el genoll.

   Mentre uns dinam d'un entrepà a Deia i desprès anam a fer un cafè, alguns van a dinar peu davall taula.

Dinant.

   Just acabat el cafè, ens tornam posar de partida. Seguim per la carretera fins agafar el camí de Castelló.

Camí de Castelló.

Agafant el camí de Castelló.

   És en arribar a aquest desviament on trobam el Xavi i l'Eduard , dos joves catalans que han vengut a Mallorca per fer la Travessa, que (segons ell) seguint les nostres indicacions han seguit el Gr des de Deià en lloc d'anar un tros per la carretera.

Camí de Castelló.

   Una mica més de volta però sens dubte molts més guapo i més tenent en compte que és la primera vegada que venen a la serra i s'admiraven de tot. Les marjades, les oliveres, la paret seca.... detalls que noltros tenim tan avesats que no ens aturam a contemplar.

Detalls del camí.

Camí de Castelló.

   Seguim fins a les cases de ca'n Prohom, on feim una altra aturada per contemplar les vistes i beure un suc de taronja natural.

En Pedro fotografiant les vistes.

Puig Major.

Piug de l'Ofre.

En Mateu i na Carme bevent un suc de taronja.

Una aturada. 

Na Cati i na Marga no s'asseuen. 

    Un suc ràpid i tornam a partir. Ara l'aturada toca en ser a Sóller per fer una cervesa. Encara que l'aturada és curta a l'hora de partir les cames ja s'han refredades i comencen a notar el cansament. Sens dubte és molt millor caminar sense fer tantes aturades, però com ja he dit abans aquesta travessa l'hem agafada amb un pla molt diferent als altres anys amb molta més calma i sense preses.

   Entre tantes aturades en arribar a Biniaraix començava a fosquejar.

Biniaraix.

Biniaraix.

    Travessam el poble i ens dirigim cap el barranc. Just abaix del barranc ens espera la furgoneta d'avituallament i així com anam passant carregam una mica més la motxilla. Entre tots anam pujant el sopar de la nit i el berenar del matí, els 100 metres de desnivell que ens queden fins arribar a la caseta on hem de passar la nit.

    Quan arrib el foc ja està fet, ara només ens queda mirar on hem de dormir cosa que jo tenc molt clara. Dins el cotxe de l'avituallament hi havia la nostra tenda, preparada per si el temps amenaçava aigua i encara que no sigui així en Pedro l'està pujant, només falta que arribi ell (està pujant més a poc a poc perquè té el genoll molt dolorit), i la muntarem.

    Amb l'ajuda de na Cati Bestard i els companys Pollencins muntam la tenda i miram qui hi ha de dormir. La majoria s'estima més fer bivac, al cap i a la fi la nit està tan clara que volen aprofitar només som un parell que dormin en tendes i mitja dotzena dins la caseta, els altres dormen a fora.

   A la nit, una torrada al voltant del foc, una agradable vetllada amb bona companyia baix el cel clar i estrellat. Que més es pot demanar???

Vetllada.

Torrada.

   Desprès de 10 hores i 45 minuts, superant un desnivell de pujada de 1216 metres i un desnivell de baixada de 1130 metres i recorrent 31,5Km, hem arribat al barranc.

  Demà serà un altra dia!!!