Travessa I Andratx-Esporles

    Pel pont de la constitució,  el GEM organitzà la XXV travessa de la serra de Tramuntana. Jo només l'havia feta els dos darrers anys però.... m'havia bastat el primer any  per saber que, si podia, no seria la darrera que faria (no se que té la muntanya que m'enganxa).
  Aquest any, amb l'experiència de dues travesses a la serra i uns dies de travessa pirenaica al darrera, m'han fet veure  la travessa d'una altra manera. El fet de què em trobés  més preparada físicament i el coneixement dels llocs per on havíem de passar han estat claus per poder-la disfrutar sense cansar-me tant.

    Com havíem fet l'any passat, el divendres na Marga Mascaró i jo anam a fer un cafè a Pollença i  deixam un cotxe allà, d'aquesta manera tenim solucionat el tema del transport en arribar a Pollença.
  Aquest any ens havien informat que a la partida seríem molts (sempre n'hi ha que abandonen per un motiu o per l'altra), i que no cabíem tots dins l'autocar així que na Mariceli ens acompanya a n'en Pedro, en Cesar, en Pau i jo fins Andratx (ella te feina a la nit i vendrà a Valldemossa el segon dia).
   Arribam a Andratx abans que els altres i amb temps de fer un cafè abans de partir. Mentre feim el cafè comentam que aviat arribaran els altres corrent a fer-ne un antes de partir.

En Cesar i a na Mariceli fent el cafè

   Però aquest any l'autobús els ha deixat a la part de dalt i no hi ha temps de baixar a fer-ne cap. Començam a pujar just abans de que facin la foto de grup, "aquest any sortirem a la foto" (els altres anys mentre feien la foto de grup noltros aprofitàvem per fer el cafè).

Foto de grup

   Saludam als companys, ens retrobam amb companys que només veiem a les travesses i veiem moltes cares noves però... només és el principi, ja hi haurà temps de conèixer-nos.
  Una de les coses que més m'agraden d'aquestes sortides és l'ambient de companyerisme que es va creant entre tots, i conèixer persones de diferents indrets de l'illa, i de fora d'ella, amb els quí compartim una mateixa afició, la muntanya.
   I sense més preàmbuls, començam a caminar. Començam amb pujada i en pocs minuts el grup comença a allargar-se i a formar una taringa.

Partint

Una taringa.

  A mesura que anam pujant per la Coma Clova la taringa se va allargant i en Pedro va quedant darrera fent de granera.

   A la pujada en Biel Ordines, em diu que ell pujarà pel pas que hi ha dalt del torrent (bé, més que un pas es una bona grimpada), però que no dirà res a ningú, sempre és millor que el grup pugi pel camí.  Però jo no necessit que m'ho digui dues vegades i partesc darrera ell cap al jaç del torrent. Quan arribam veiem que no som els únics que han pres per aquí. Els més valents (dels altres anys), que saben d'aquest pas també l'han agafat, així evitam la volta que fa el camí, i sortim al lloc on hem de berenar.

Grimpant pal pas.

  Quan arribam a dalt ja n'hi ha que berenen i és aquí on veig en "Coleto" i el seu amic, "En Pedro no deu dur un meló dins la motxilla, com l'any passat?" em demana. Li dic que no, que aquest any no en du cap i que ve al darrera fent de granera. Berenam entre bromes i rialles mentre els altres anaven arribant. Quan arriba en Pedro amb el darrer,  i quan ningú se l'esperava, es treu de la motxilla el meló.

Meló

Una mica de enrenou amb el meló, quatre rialles més i tornam seguir caminant.

Ens tornam posar de partida.

  Aquesta vegada esper a partir amb el grup de darrera. Agafam el camí cap a ses Alquerioles i en arribar ens trobam uns caçadors que estan berenant, ens diuen que millor si passam per baix de les cases que hi ha un botador en lloc de fer-ho per sa part de dalt que és per on anàvem a passar.

Ses Alquerioles

Detall de la canal

Porxada

  Passant per davant les cases me'n adon de què el dia és tan clar que fins i tot es veu Eivissa. Aquest moment és un dels que enyor la meva càmera réflex, però com tots sabem, a la travessa es tracta de dur el mínim pes possible. Intent fer un parell de fotos amb la compacta fins que desistesc, quan estàs avesada a fer fotos manuals amb una réflex, te n'adones que les compactes no són el mateix.
  A qui no l'hi ha fet peresa dur el pes de la càmera ha estat a n'en Pedro, així que hi ha moltes d'imatges d'aquest escrit que són seves.

Al fons Eivissa

Silueta d'Eivissa

  Seguim caminant cap al Coll des Quer, i  sa Coma d'en Vidal passant pel costat de la Mola de S'Esclop, sa Serra des Pinotells, per devora sa casa de s'Esclop i amb unes magnífiques vistes des Galatzó. Per jo aquesta zona és la més desconeguda de tota la travessa.

Pujant

Cap a nes Coll des Quer

Vista enrere de la Mola de s'Esclop

Es Quer

Es Castellot

Es Castellot, i  el cim del Galatzó entre els núvols

Casa de s'Esclop amb el Galatzó al fons

   Aquí ja va comença a notar-se la gent que no estava avesada a caminar per mal camí, entre roques i carritxeres. Aquest tram el férem molt a poc a poc sempre esperant els darrers, ens anàvem aturant i fent fotos. Just arribar a baix de la Moleta Rasa, en Toni Pascual ens diu que ell va per dalt, és més curt però no hi ha camí i per baixar la cosa està molt bruta. Dos pensaments ben fets i la gent decideix seguir pel camí, una mica més llarg però millor per caminar, i mentre en Pedro, en Tomeu ,en Cesar i un parell més se'n van amb l'altra gent pel camí en Toni, en Pau, en Ritxi, na Núria i jo decidim anar per dalt (una mica d'emoció no és mai de demés).

Seguint el camí

Pujant la Moleta Rasa

Dalt de la Moleta Rasa

Vista des de la Moleta Rasa

Des de dalt veiem la gent que anava pel camí

  Quan arribam a baix esperam ses graneres i seguim pujant a poc a poc cap al pas de na Sabatera. Aquí ja n'hi ha que comencen a adonar-se del que és realment la travessa i que és més feixuga del que esperaven però, aquí no queda més remei que seguir. Anam pujant més a poc a poc, fent més aturades i donant coratge i paraules d'ànims als qui ja no en tenen, fins que arribam a la sitja on hem de dinar.

Arribant a la sitja

  

  Quan arribam la majoria de gent ja ha dinat i en Biel Ordines ens diu que el primer grup partirà en cinc minuts. Aquest vegada no m'ho pens gens, me n'afluix del dinar només peg  una mossegada i partesc amb el grup de davant "necessit estirar una mica ses cames".

   Travessam l'alzinar cap al coll des Carniceret  i d'allà cap al coll d'Estellencs.

Travessant l'alzinar.

  El meu sentit de l'orientació és molt petit però, quan travessam alzinars el perd tot. Tot em sembla igual, així que procur  no perdre mai es de davant.

Coll des Carniceret.

Coll d'Estellencs.

  Enllaçam un bocí de GR fins al coll des Grau i des de allà cap a sa Comuna i a Son Noguera de Superna on ens esperava  una agradable sorpresa.

Cap a sa Comuna.

Barreres de sa Comuna.

  La cordialitat en què ens van rebre només pot tenir paraules d'agraïment. El simple fet de deixar-nos passar per la seva propietat ja era suficient però, la seva hospitalitat no va acabar aquí ni molt menys.

Camí d'entrada.

  

Marjades de la finca.

Detalls del patí.

  Només arribar ja ens varen treure aigua i galetes, i  desprès ens duen cafè. Uns minuts més allà, unes quantes fotos i ens tornam a posar les motxilles per partir, però...   encara no era tot, ens esperava una  picada i cava.

Un cafè que no té preu.

Son Noguera de Superna.

  Amb la panxa més plena, i una mica de pardaleria després d'aquest berenar, ens tornam posar en marxa. Aquesta vegada és en Tomeu Mascaró qui ens guia entre els camins de la finca i el bosc de son Vic fins que arribam a Esporles.

Camins

Bosc de son Vic

 Arribam a Esporles entrada de fosca, ens despedim dels qui han vingut de travessa només per un dia i partim a cercar el poliesportiu, que és on hem de passar el vespre.

Poliesportiu

  Hem arribat a Esporles 9,30h després d'haver partit d'Andratx, havent caminat 29Km i amb un ascens acumulat de 1246 metres i un descens de 1167metres.
  Demà serà un altra dia.