Són les 6 del matí i el despertador del mòbil ja sona. Avui es nota que ja és el tercer dia. El cos està una mica més cansat, però... sense pensar-nos-ho ens aixecam, feim la motxilla i desmuntam la tenda. Mentre en Biel Ordines ja ens té el cafè amb llet a punt. Un cafè amb llet, un bocí de motllo i abans de les 7 ja tornam a estar de partida.
 |
| A la partida encara estava fosc. |
Avui és l'etapa més llarga i amb més desnivell. L'etapa és de 44 Km amb uns desnivells de 1823 metres de pujada i 2060 metres de davallada.
Des de baix del barranc fins al coll de l'Ofre hi ha uns 600 metres de desnivell, tots de pujada. Una bona manera d'encalentir el cos de bon matí.
 |
| Pujant el barranc. |
Quan en Pedro em diu que pujarà més a poc a poc a veure com li reacciona el genoll, encenc el frontal i começ a pujar al meu ritme, sense frisar i aturant-me a fer fotos durant la pujada però, la falta de llum i la càmera ho fan pràcticament impossible.
 |
| Falta llum per poder fer fotos. |
 |
| Sóller. |
A la pujada el vent bufa molt fort. Les ràfegues més fortes són quan passam per l'estret del barranc, anam amb molt de compte però, el vent ens engronsa de valent.
A mesura que anam pujant el vent es va calmant una mica i la claror augmenta. Ens podem fixar una mica més amb el paisatge.
 |
| El sol comença a il·luminar els Cornadors. |
 |
| Camí del barranc. |
El torrent de l'Ofre corr una mica i durant la pujada na Mariceli i jo anam comentant la darrera vegada que l'havíem fet aquest estiu i lo temptador que està a n'aquets moments, amb poca aigua però la suficient per disfrutar-lo. La idea de fer el torrent desprès de la travessa ja m'està passant pel cap.
 |
| Torrent de l'Ofre. |
 |
| El torrent només corr una mica. |
Una mirada des de el mirador cap al barranc i veig en Pedro que ja és a dalt. Esta agafant aigua així que, decidesc esperar.
 |
| Repostant aigua. |
 |
| Cases de l'Ofre. |
Quan arriba en Miquel diu que en Pedro no pujarà es comellar des Prat sinó que anirà per son Nebot amb na Rosa, una mica més llarg però així evitaran la pujada fins al coll des Prat i després la davallada fins a Lluc.
Caminant cap el Coll de l'Ofre , em trob na Marilo que ha tengut una baixada de tensió i també està esperant en Pedro per anar cap a son Nebot. Esper un poc amb ella i qui arriba és, en Toni amb na Rosa, em diuen que en Pedro s'aturarà a l'embassament de Cúber. No pot seguir forçant el genoll.
En arribar al Coll de l'Ofre, tot el Pla de Cúber és baixada fins a la font del Noguer. Aquí acceleram una mica el pas.
 |
| Coll de l'Ofre. |
 |
| Pla de Cúber. |
A mesura que ens acostam a l'embassament de Cúber veim com el nivell de l'aigua és molt baix per l'època en què esteim.
 |
| Puig Major. |
 |
| Embassament. |
En arribar a la barrera de l'embassament ens trobam amb dos que també abandonen la travessa. Ens despedim i anam a berenar a la Font de Noguer. Allà en trobam: un parell que ja han berenat; uns que ja han partit; uns que acaben d'arribar; uns que parteixen..... bé, un poc de tot.
 |
| En Mateu a punt de partir. |
Pegam una mossegada ràpida mentre decidim per on anar. Dels que queden, un grup va per son Nebot amb en Tomeu; en Miquel decideix pujar a un ritme massa alt per jo; en Toni i jo decidim pujar pel comellar des Prat al nostre ritme.
Seguim la canal de l'embassament fins que ens hem de desviar per anar al Coll des Coloms.
 |
| Gorg Blau. |
 |
| Gorg Blau. |
En aquest encreuament ens trobam amb un grupet, que estan esperant el grup que va per Son Nebot. Ens comenten que els darrers que han pujat cap al Coll des Prat ja fa uns 20 minuts, bons, que han passat. Així que no ens entretenim gens i seguim cap al Coll des Coloms. Passam per sa Font des Prat sense aturar-mos, i començam a pujar pel comellar des Prat, sense córrer però, sense badar.
 |
| Coll des Prat. |
 |
| Coll des Prat. |
A mesura que anàvem agafant altura i anàvem sortint del bosc el vent tornava a bufar de valent. Amb les ràfegues de vent que feia, havíem d'anar amb molt de compte per no perdre l'equilibri. Cosa bastant difícil amb el pes de la motxilla a l'esquena.
 |
| Les ràfegues de vent tornaven a ser molt fortes. |
 |
| No quedava res de la nevada que havia fet quatre dies abans. |
Quan arribam al coll ens trobam uns quants dels nostres fent una aturada darrere la paret per protegir-se del vent.
 |
| Coll des Prat. |
 |
| Vistes des de el Coll. |
"Cap on seguim" -una altra decisió per prendre. Uns comenten de baixar tot dret per Comafreda, seguir cap al coll Pelat i Pollença sense aturar-se a Lluc, uns altres les fa més ganes baixar per les Voltes d'en Galileu i a alguns els hi és indiferent, no coneixen ni una baixada ni l'altra.
La nostra idea és baixar per les Voltes d'en Galileu i així els ho deim.
 |
| Una aturada darrere la paret. |
 |
| Tornam a partir. |
Seguim cap al coll des Telègraf i creuam tot recta per enllaçar amb el GR que baixa per les Voltes des Galileu.
Ara tot és baixada fins arribar a Pollença. Sense perdre temps posam el "turbo" fins a Lluc.
 |
| Encreuament. |
 |
| Voltes des Galileu. |
Arribam a Lluc. Amb tanta volta se'ns ha fet tard, i ja veim clar que no arribarem a Pollença amb claror. És tracta de dinar sense perdre molt de temps.
A Lluc ens espera un company d'altres travesses, en Miquel. Aquest any era de viatge i no ha pogut venir a fer la travessa però, el darrer dia ja era per aquí i ens ha sortit a camí. Pegam una mossegada, feim un cafè ràpid i ens tornam a posar de partida.
Creuam per l'antic camp de futbol, ara convertit amb zona d'acampada per les rulots, cap a Menut i d'allà cap a Binifaldó per agafar el camí Vell de Lluc a Pollença.
Aquí ja vaig arraconar la càmera i no la vaig tornar a treure fins a Pollença.
La baixada, entre rialles i bromes, l'anàvem fet a bon ritme. En Miquel ens comenta que ha deixat el cotxe al començament de l'asfalt i que ens pot dur les motxilles fins al club. Na Cati i jo ens miram i li deim que no cal, ja hem arribat fins aquí amb elles a l'esquena i podem arribar a Pollença. Però! quin al·lot hi ha que si li ofereixes un caramel a la ma et diu que no? En arribar a l'asfalt en Miquel obre les portes de la furgoneta i ens tornar a dir que hi deixem les motxilles -"sens dubte és més fàcil negar-t'hi quan no ho veus". Aquesta vegada na cati i jo no ho dubtam, agafam els frontals i les hi deixam. - Ens veurem al club.
 |
| El club. |
Aquest bocí que ens queda, per jo, és el que es fa més llarg. En arribar a l'asfalt pareix que amb un no res hem de ser a Pollença però, encara ens queden 8 km per arribar. Quan arribam al Pi de sa Grua ja es fa necessari encendre els frontals. Caminar a les fosques amb els frontals, el camí encara se'm fa més llarg.
Una hora i mitja desprès d'haver tocat l'asfalt arribam a Pollença. Allà ens esperen en Pedro i en Biel que du el control dels que van acabant la travessa.
Feim una cervesa, que la ens hem guanyada, esperam que arribin tots, i cap a cases que comença a ser ben hora.
 |
| Fi de la travessa. |
Durant aquests tres dies de travessa, les voltes que jo he fet per arribar a Pollença, m'han duit a caminar 103 Km.
Sens dubte, ha estat una altra vivència agradable a la muntanya.
Hola Maria, m'agradat molt el teu reportatge i tornar viure aquels dies. Una abraçada.
ResponElimina