Va ser, veure
l’excursió al Pa de Figa de son Torrella, que havia fet i penjat al seu
bloc “Aires de la Serra Mallorquina” el company i gran excursionista Joan Riera, i el fet que: aquesta excursió té
unes magnifiques vistes durant tot el recorregut, que segurament n’Aina no ha fet cap excursió per aquells indrets, i
molt manco aquesta, i que el temps es presenta molt bo ( fins i tot massa bo) el
que em van fer decidir per aquesta.
Decidit!!! pujarem al Pa de Figa i baixarem per la Cadira de
sa Reina.
Un missatge a n’Aina
avisant-la que dugui l’arnés i ja ho tenim tot llest. Bé, llest entre cometes, ara surten les
preguntes, quina llargària fan els ràpels? Hi haurà les cordes posades, o serà
necessari dur-les? Li deman a nen Pedro
i no m’aclareix gran cosa, al contrari, encara em dóna més en què pensar:
- Potser les cordes
estiguin posades, però el darrer pic que hi anàrem esteien molt gastades i ara
els ha passat tot l’hivern per damunt, si ningú les ha canviades.
-Hi havia un nuu a una, en un punt on passar el vuit era un
poc exposat. Te’n refies?
-El primer pic que hi vaig anar una corda de 60 metres en
doble no ens va arribar a baix. Ens van faltar un parell de metres.
Per evitar possibles incidents agaf dues cordes (una de 38 m
i una de 35 metres), sempre val més assegurar, tot i que la motxilla hagi de
pesar un poc més.
Deixam el cotxe a l’embassament de Cúber i amb les motxilles a l’esquena començam a caminar.
L’embassament està fantàstic amb els seus colors matinals,
el seu cabal quasi ple i, el fet que, el sol encara no està massa alt, també li
afavoreix. Ens aturam per admirar-lo i
fer un parell de fotos.
Continuam per la carretera fins passar el coll des Xoriguer, on giram a la dreta
seguint unes fites molt esporàdiques, creuam el Pla d’Almallutx entre roques i
càrritx fins arribar a la pista del camí
de son Torrella el qual, ben aviat deixam per seguir un tirany mig perdut entre el
càrritx. A vegades qualque fita i a vegades qualque fletxa vermella ens
indiquen que anam amb la direcció correcta, i així, fins que arribam al Coll de
s’Escudella. Un cop aquí giram a l’esquerra per pujar cap al Pa de Figa.
A mesura que ens acostam va guaitant la nostra fita d’avui,
el Pa de Figa de Son Torrella, a la vessant sud de la majestuosa serralada
del puig Major.
El Pa de Figa tant es pot pujar per la dreta com per l'esquerra, tot i que crec que les dues pujades són iguals de verticals i que hi ha trams on s’han d’emplear les mans per pujar, tant a una com a l’altra, jo sempre l’he pujat per la dreta així que, aquest pic, no serà diferent.
El Pa de Figa tant es pot pujar per la dreta com per l'esquerra, tot i que crec que les dues pujades són iguals de verticals i que hi ha trams on s’han d’emplear les mans per pujar, tant a una com a l’altra, jo sempre l’he pujat per la dreta així que, aquest pic, no serà diferent.
Una ullada des de baix, per veure cap on hem de prendre, abans de començar la forta pujada
per l’empinat coster rocós i les rossegueres.
Començam la pujada i
ben aviat anam agafant altura. Cercant el millor lloc per on pujar, i amb
l’ajuda de les mans en més d’una ocasió, anam pujant el roquissa i les
rossegueres.
Una hora i mitja desprès ja hem ascendit els 300 metres de desnivell que hi
ha des del coll de ses Vinyes. Un cop a dalt a la nostra dreta veim clarament
el collet cap on ens hem de dirigir després, per baixar cap a la Cadira de la Reina
però, ara hem d’anar cap al collet de l’esquerra
per pujar al Pa de Figa.
Si a la pujada les vistes eren fantàstiques ara, des de dalt,
ho són més. El Pa de Figa, amb els seus
1256 metres, és un espectacular mirador de la serra de Tramuntana on podem
veure des del Galatzó fins al Cap de Formentor.
Un cop hem gaudit de les vistes seguim la nostra excursió. Ens
toca baixar una mica i travessar la canal per on hem pujat i anar a cercar el
collet que tenim al davant, situat entre
la Monja Prima i l’esperó de la Cadira de la Reina, i per on hem de
davallar.
Arribam al collet, i l’imponent Agulla des Frare s’alça
davant nostra. Amb la seva forma i la
seva alçada espectacular impressiona però,
vista d’aquí encara sembla més
impressionant. I pensar que hi ha gent que l’escala!!!
Ens posam els arnesos i començam la davallada. Ens dirigim a
l’esquerra on hi ha una baga, posada a un pont de roca, per poder rapelar
aquest petit ressalt. Un cop fet el ràpel seguim davallant per la incomoda i vertical
canal plena de càrritx. Aquí, és un d’aquests indrets de la serra on agraim el
càrritx i on, difícilment, davallaríem si no ens poguéssim aferrar a ell.
Sempre cercant el millor lloc on aferrar-nos anam baixant entre càrritx i rossegueres, fins arribar al punt on la pendent és tan pronunciada que no podem seguir sense rapelar, i on hi ha les cordes fixes.
Sempre cercant el millor lloc on aferrar-nos anam baixant entre càrritx i rossegueres, fins arribar al punt on la pendent és tan pronunciada que no podem seguir sense rapelar, i on hi ha les cordes fixes.
Abans de baixar observam l’estat de les cordes. Tot i no
estar massa bé, la del primer ràpel, no sembla estar en molt mal estat, hi ha un
nuu a la corda però es pot començar a rapelar perfectament després. Començ a
baixar anant amb compte i molt pendent per si la corda té qualque altra nuu
enmig. No hi ha sorpreses i després baixa n’Aina.
Ara ve el ràpel més llarg. La corda no sembla estar ni en les mínimes condicions que la de dalt, a més si no record malament és la que té un nuu al mig, pel que decidim posar la nostra corda i evitar ensurts.
Ara ve el ràpel més llarg. La corda no sembla estar ni en les mínimes condicions que la de dalt, a més si no record malament és la que té un nuu al mig, pel que decidim posar la nostra corda i evitar ensurts.
Mont la reunió i començ a davallar. Per evitar que s’embullin
les cordes només tir la corda de la qual vaig rapelant i deix dins la
motxilla la corda de recuperació. Començ a rapelar però m’he d’aturar un parell
de vegades a desembullar la corda. De baixada vaig observant el lamentable estat
en que es troba la corda fixa, menos mal que duim les nostres. De sobte, me n’adon
que la reunió està bastant més avall del que sembla i començ a dubtar de si la
corda arribarà, una breu aturada, per tornar a desembullar la corda, em fa ser
conscient que queden pocs metres de corda i encara en falten un parell per
arribar a la propera reunió, tir la corda amb el cor ben estret a veure si
arriba, o no. Uff!!! quin alè, la corda arriba, just, però arriba. Seguesc
rapelant però, de seguida l’alegria perquè la corda arriba s’esfuma, la corda
de recuperació s’ha acabat. Mir com ho puc solventar i me n'adon que pel costat hi
ha una canaleta on possiblement pugui pujar i intentar recuperar la corda, però
ara em convé baixar fins a la reunió i que n’Aina pugui baixar fins al final.
Després ja pujaré. Un cop n’Aina és
abaix puj fins allà on ha arribat la corda i la recuperam sense massa
complicacions. Menos mal que he agafat les dues cordes de 30 i .... !!!
Ara només ens queda el darrer ràpel, aquest cop ja ni comprovam
l’estat de la corda fixa, sinó que posam la nostra directament. En aquest punt
li dic a n’Aina si vol baixar ella la primera, el ràpel es curt i no té complicacions,
però la prudència li diu que no convé, pel que baix jo la primera i tot seguit
baixa ella.
Som a baix, ja hem fet
la baixada per la Cadira de la Reina!!! Un cop raconades les cordes, pegam una
mossegada abans de seguir.
Amb diagonal a la dreta seguim baixant la resta de rosseguera
que ens queda, creuam entre carritxeres
fins arribar al botador que ens duu al coll de s’Escudella, o de ses Vinyes. Ara pràcticament ens queda descaminar el que
hem caminat el matí. Un cop al coll
seguim el tirany mig perdut entre carritxeres
fins arribar a la pista de son Torrella.
La tornada la feim per la pista passant entre les cases de la possessió i el safareig que hi a la vora del camí.
Deixada la pista seguim un centenar de metres per la
carretera i al indret on el matí hem seguit les fites que ens han duit pel pla
d’Almallutx ara agafam el botador cap a
l’Embassament de Cúber.
L’excursió, tot i no
recórrer molta distància, no és cap passeig de roses ja que tot el temps passa per terreny molt abrupte. Però, les vistes que t’ofereix bé valen l’esforç de la pujada.
Aquesta corda de sa mitad l'haurien de llevar perquè encara s'hi penjarà qualcú un dia i es ferà mal.
ResponEliminaPer cert se pot baixar perfectament amb dues de 30m ja que sa part final se pot desgrimpar sense problemes per arribar a sa reunió. De fet sempre he baixat amb una de 60m en doble.
Sa Corda està en molt males condicions, a més hi han ajuntat una altra corda amb lo que es fa impossible passar l'etxegerat nuu que et trobes, allà on està.
EliminaPer cert, baixar amb dues de 30 és possible però que que sa desgrimpa sense problemes, depen de qui desgrimpi. :)
Hola Maria, magnífiques fotografies. He recordat el vertígen que vaig sentir l'altre dia.
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies Joan, sens dubte es una excursió per gaudir de les vistes.
EliminaHola,volia fer sa mateixa ruta pero en sentit contrari.Nomes tenc un dubte.Es molt dificultos es pas per sortir es es collet davall s'Espasa.He vist que hi ha una baga per assegurar,es cas que un ha de pujar primer.Quina mida de corda hauriem de menester en tot cas?.
ResponEliminaGracis
Hola, per la sortida en es collet es primer necessita sabre escalar una mica, desprès pot posar una corda els altres, amb una corda de 15 basta.
ResponEliminaGracis,si es aixi no crec que hi hagi inconvenient.
Elimina