Travessa I (Sant Elm - Binimorat)

      La travessa de Sant Elm a Formentor  fa estona que en Pedro i jo la duim entre cella i cella. Hem fet  la clàssica, d’Andratx a Pollença un parell de vegades, però sempre per falta de temps o de motivació, ens deixam les dues puntes.

    Aquest cop esteim decidits a fer-la completa. Decidim organitzar-la per les festes de Pasqua, aprofitant que na Sílvia és per aquí i fa estona que li fa ganes fer una travessa.

     Els nostres contes inicials (com sempre després els canviam) són fer-la tranquil·lament en 5 dies,  fent vivac allà on ens trobem, sempre que el temps ens ho permeti.

    A mesura que s’acosta el dia el temps es va embrutant i fins el dimecres, el  dia abans de partir, no tenim clar si partir o no. Tot i que les previsions meteorològiques ho pinten bastant embullat , no sembla que hagi de ploure molt, així que decidim partir. L’únic que pot passar és que plogui i haguem de tornar, però si ens quedam a casa i desprès resulta que fa un bon sol no ens ho perdonarem.

    El matí del dijous el nostre company Andreu ens acompanya fins a Sant Elm a: na Sílvia, en Pedro, en Pau (que només pot venir tres dies) i a jo. A Sant Elm ens trobam amb en Mateu i na Carme que també s’han animat a fer-la , fins que aguantin, ja que en Mateu fa una temporada que té mal d’esquena i no sap com li anirà.  

    Una foto al inici i començam l’aventura. 

    Des de  Sant Elm agafam el GR221 cap al Coll de sa Gramola. Passant per Can Tomaví,  arribam a  la Trapa, on contemplam les interminables obres, i seguim cap al mirador d’en Josep Sastre, on feim una breu aturada per berenar. Tot i que no plou, el temps està tapat i el vent bufa fort, pel que no esteim gaire temps aturats.

     De seguida ens tornam a posar en marxa cap al Coll de sa Gramola. Un cop allà, 3 hores desprès d’haver partit, ja hem fet  10 Km. Començam a sumar!!

     Seguim 1’5 Km per la carretera fins agafar el camí de la Coma de les Celles. Començam la pujada, de dues hores, per  aquell inhòspit terreny cap a les Alquerioles i fins a la font des Quer.

    Un cop a les Alquerioles, una breu aturada per beure i ja comencen a sorgir les preguntes de: per què no arribar fins Esporles? A na Carme, l’atreu molt aquesta idea i a na Sílvia, la idea d’arribar a Esporles per fer una pizza també.  Soc conscient que si arribam a Esporles la idea de fer la travessa tranquil·lament s’haurà esfumat.  Sense concretar res seguim la pujada. Ja en xerrarem a l’hora de dinar. Ja veig el que m’espera...

     En arribar a al Font des Quer,  hi baixam per agafar aigua i ens trobam amb una desagradable sorpresa: hi ha dos xots dins la font. No podem agafar aigua.

      Són les 14’30h pel que decidim dinar. Un cop asseguts, continua el trull d’arribar fins a Esporles. Tot i que serà una pallissa, me n’adon que na Carme i na Sílvia, que són les que em podem ajudar a fer caviar d’opinió a n’en Pedro, estan decidides arribar a Esporles. S’ha acabat la travessa tranquil·la!! Accelerant (si és possible) una mica més la marxa, ens dirigim cap al Coll de sa Moleta Rasa, es Pas de na Sabatera, al Coll des Carniceret,  fins arribar al Coll d’Estellencs.  Per aquí és, poc més o manco, per on havíem d’acabar l’etapa d’avui. Mir el rellotge, són les 17’30h, duim 8’30hores de ruta i quasi 25 Km caminats. En aquest punts cap de nosaltres està molt cansat, però si intentam arribar Esporles la cosa canviarà bastant. Tot i això, decideixen seguir.

   Ara ja l’hem feta!!!

    Continuam cap al Coll des Grau on desprès d’uns km per carretera creuam per Son Noquera de Superna cap al bosc de son Vic.

    Per un d’aquests indrets na Carme em comenta  el que pensa: si avui feim més del previst, demà podrem partir més tard i acurçar la jornada. Tot i que no li llev les seves il·lusions, coneixent en Pedro com el conec i havent fet altres travesses amb gent diferent, sé que la cosa no serà així. El que avui avancem serà temps avançat al final de la travessa, no temps per llevar demà.

   Un cop arribam a Esporles cercam un lloc per sopar i per dormir. Un municipal ens diu que el poliesportiu (que habitualment deixen per dormir) està tancat, però que al sortida del poble hi ha uns aparcament amb un porxo on podem fer vivac.

   Per l’esquena d’en Mateu la jornada d’avui li ha estat un poc feixuga.  I al sopar na Carme i en Mateu ens comuniquen que s’estan pensant no continuar, demà  arribaran fins a Valldemosa o a Sóller.

   La jornada d’avui no ha estat gens light.

Hora de sortida: 8’57 h  / Hora d’arribada: 20’31 h / Duració: 11’33 hores

Temps parat: 2’14 h / Temps en moviment: 9’18 h / Distància amb altures: 35’71 Km

Ascens acumulat:  1499 metres /  Descens acumulat: 1333 metres.

      Al matí, un cafè abans de partir (aprofitant que som a Esporles) i de seguida ens tornam a posar en marxa.  Avui, tot i no estar cansats, les cames duen al damunt els Km que férem ahir i no parteixen tant falagueres.

   Pujam per la pista asfaltada del GR cap a Son Cabaspre, per després continuar per la pista de terra cap a Sa Mola de Son Pacs. Han estat 5,5 Km de pujada, que per encalentir motors no ha estat gens malament.

   Continuam pel GR fins al Coll de Sant Jordi on decidim voltejar la Comuna i així evitar la pujada per ella. De les vegades que he fet la travessa, mai he creuat per la Comuna sinó que sempre l’he voltada per l’esquerra, però aquest cop la voltarem per la dreta.

    Tot i ser un poc més llarg ens evitam  ascendir un desnivell d’ uns 110 metres. De prest no sembla gaire cosa però al llarg del dia, i dels dies que ens queden, agrairem tot el desnivell que ens puguem haver evitat.  

     A Valldemossa ens aturam a fer un cafè, per recuperar forces, i a comprar municions per omplir la panxa. Ja no passarem per d’altre poble fins a Pollença.

   Són les 12’30 h pel que decidim pegar un rovec  (ja serà el berenar-dinar) i així no ens haurem de tornar a aturar.

   En Mateu i na Carme decideixen seguir  fins al Pla de la serp, on decidiran si segueixen amb noltros fins al Coll de Sóller o si, d’altra banda, baixen cap a Sóller. Tot i no tenir molt clar fins on arribarem avui, ho decidirem damunt la marxa, el que tenim clar és que hem d’arribar a la serra d’Alfàbia.

    En forma d’acudit en Pedro i en Mateu comenten que si arribam avui a Cúber podrem arribar a Pollença en tres dies. Això és un absurd. 

   Seguim la pujada pel camí de son Gual, cap a ses Fontenelles fins al pla des Aritges. Durant la pujada el temps  s’espenya i comença a plovisquejar i a fer vent , per la qual cosa ens hem de posar el xubasquero.  Tot i no ploure molt, el cel està molt llis, pareix que de moment no s’ha d’aturar.

   Esperam en Mateu i na Carme, que venen una mica més enrere, i ens despedim d’ells. A noltros ens convé caminar una mica més aviat a fi de poder fer un grapat més de Km i ells no cal que frissin tant. 

   Seguim cap al pla de Mala Garba, amb la incògnita de si el podrem creuar i arribar a les cases del rei Sanxo, o ens trobarem el guarda i no ens deixarà passar.  Duim sort! només hi ha un parell d’excursionistes.

    Arribam al Pla de la Serp, on el que fins ara havia estat una torçuda insignificant del turmell, ara no ho sembla tant. Mentre anam pujant no li fa mal però ara que baixam el turmell de na Sílvia se’n ressent fort.  Amb un ibuprofeno i ajudada pels pals arribam al Coll de  Sóller on amb gran disgust (més pel fet de no poder acabar la travessa que pel mal) deixa la travessa. 

   En aquests moment és on els companys et poden donar una mà. Telefonam a n’Àngela i la venen a cercar.   

    Amb el disgust de veure com les il·lusions de na Sílvia s’esfumen per un esquinç, noltros hem de seguir endavant.   

    La pujada pel pas d’en Topa és més empinada i feixuga del que recordava, i el fet que estigui banyat i patini no ajuda gens. A poc a poc anam pujant fins arribar a la carretera de la Serra d’Alfàbia i ara un parell de Km per asfalt no ens venen gens malament.  Un cop a dalt de la Serra tot i que no plou el vent bufa fort i és bastant fresc.

    Són les 18 h, duim més de 9 hores en marxa ,25’5 Km recorreguts i un ascens acumulat de més de 1600 metres, i encara ens queda més d’una hora per arribar al Coll des Jou. Les cames comencen a ressentir-se però tenim clar que dalt de la serra no hi podem fer vivac, així que seguim caminant. Un cop al Coll des Jou, observam el Coll de l’Ofre una de les pujades que ens esperen per  demà, però que avui vist des d’aquí, en aquestes hores, es veu molt amunt i empinat.

     Començam a davallar amb la intenció d’arribar a les cases de l’Ofre i cercar algun lloc on passar la nit. Per devora les cases no trobam cap lloc que ens convenci i decidim començar la pujada del Coll de l’Ofre amb la intenció d’aturar-nos al primer lloc que ens agradi. Però, com sempre sol passar, a mitja pujada en Pedro ja diu i ja que hi som... podem acabar de pujar i així demà començarem per avall. Tots tres esteim ben blans però... ja que hi som....ja que hi som... arribam dalt del Coll. Allà podem gaudir d’una magnífica posta de sol, que per uns moments ens fa oblidar el cansament. I amb el ja que hi som....ja que hi som... i que ara és per avall decidim continuar per avall fins al porxo de Binimorat on ens podrem posar a cobri si plou.

    A la fi hem arribat!!!! Avui ha estat una ruta llarga amb uns grans desnivells.

Hora de sortida: 8’45 h / Hora d’arribada: 20’44 h / Duració: 11’58 hores

Temps parats: 2’33 h / Temps en moviment: 9’25 h / Distància amb altures: 32’96 Km

Ascens acumulat:  1989 metres / Descens acumulat: 1378 metres.