dilluns, 17 d’octubre del 2011

Torrent des Miracle 1

  Avui, després de mesos de sentir-ne xerrar, ha arribat el dia d'anar a fer el torrent del Miracle.
Pels comentaris que he sentit, tot indica que és un torrent espectacular, amb un salt de 250 metres, però, molt allunyat de tot remei.

   No només per l'aproximació i el retorn, per aquells inhòspits terrenys d'Ariant, sinó també, per tot el pes de les cordes que s'han de transportar, una de 100 m i tres de 60 m, ho converteixen en un torrent de col·leccionista. I mai més ben dit!!

  Quedam de bon matí. A les 6:30 h partim de Sant Llorenç; en Pedro, en Tomeu, en Joan i jo. A Pollença ens hem de veure amb en Toni, en Nando i n'Olivia. Quan arribam a la rodona, on sempre quedam, ells encara no han arribat així que, anam a fer un cafè.
 A aquestes hores no ens ve gens malament.


   Partim, amb els cotxes, cap al Pi de Son Grua. Un  cop allà ens repartim les cordes i començam a pujar per la pista asfaltada d'Ariant .


Motxilles carregades i feixugues
   Encara que el pes de les motxilles es fa notar, 70 minuts després d'haver partit, ja hem fet els quasi 5 Km de pujada que hi ha, per arribar al Coll d'Ariant. 





   Una aturada de 10 minuts per pegar una mossegada, i ara, tot davallada cap a la torre d'Ariant. La passam sense fer returada i uns 600 metres desprès, deixam la pista i ens desviam  a l'esquerra, evitant passar per les cases. 






   Una barrera és la fita que seguim per deixar la pista. La creuam i la tornam deixar tancada, així com l'hem trobada.


    Passam la Vall d'Ariant contemplant el seu esplendor i estranyats, observam, com el terreny no està tan sec com pensàvem estaria, després de tant de temps sense ploure. 





   Després de la barrera seguim direcció nord aproximadament 1Km, fins arribar el, ja esperat, jaç del torrent.


    Un cop a dins ens trobam un petit salt desgrimpable en condicions normals, però sense tant de pes dins les motxilles.  A la dreta dels Salt hi ha una baga, i mentre en Pedro posa una corda per poder-se aferrar, deix la motxilla a dalt i ho desgrimp sense res a l'esquena, i rere meu ho fa en Tomeu, mentre els altres, ajudant-se la corda, també van baixant.




   Tot seguit un tram ple de mates ens obliga a passar d'acotats o així com poguem.




    De sobte el torrent s'engorja recordant-nos, per un moment, sa Fosca i ens trobam un petit salt on el torrent fa una corba. De seguida, en Pedro comença a treure la corda llarga i tots ens imaginam que aquest és el salt petit que hi ha abans del gran salt.



   Quina emoció, l'hora de la veritat ha arribat!! Tots observam en Pedro mentre munta el bot.


   Veiem com els dos spits que hi ha no estan ajuntats. Tallam un bossí de corda i els unim (la precaució mai està de més). 


   Un cop muntat el bot, en Pedro baixa el primer i de seguida sentim:  "hi ha un gorg i no em vull banyar". Tots ens miram, ningú s'havia imaginat que hi hauria un gorg. Mentre n'Olivia es penja de la reunió, per tenir a en Pedro al seu camp visual, els altres anam escoltant el que passa, fins que de sobte sentim "xaf", "merda". Sense dir res, tots, ja sabem el que ha passat.


    Mentre en Pedro intenta sortir del gorg, tots comentam a l'hora: " no ens volem banyar, Pedro munta-mos un ràpel guiat"

   En Tomeu,  mirant pels costats del torrent, ens diu que aquest bot és pot evitar i que ell, abans de banyar-se, l'evitarà. Estranyats li diem que no té molt de sentit que el bot gros es pugui evitar.

   Un cop en Pedro surt del gorg sentim que diu "m'he banyat tot, la motxilla, la cartera, però el tabac no s'ha banyat". Podem estar tranquils, no hi haurà nervis. 


   A la reunió, en Pedro, veu que no és el bot gran i que hi ha una corda fixa. En primer lloc, munta el ràpel guiat i mentre els altres anam baixant (en Tomeu i n'Olivia quasi van dins l'aigua), en Pedro comença a rapelar el bot amb una corda de les nostres. 




   Des de baix, ens comenta que la corda fixa és bona per rapelar i que podem baixar per ella. Des de la reunió, n'Olivia i jo, no ho veiem tan clar. La corda té un mica de pelada degut al rossament que fa, just a la sortida de la reunió. Per evitar disgust, decidim fer un nuu a la corda i així canviar el lloc de rossament.   

   El salt no és molt llarg, uns 10 metres com a molt, tot seguit d'un parell de desgrimpades per una canal engorjada. Tot i que ho desgrimpam, hem d'anar amb molt de compte, ja que patina molt.






   Sortim de l'encletxa i el torrent, totalment descobert, canvia de fisonomia. Dues roques grosses al davant i el sol, canvien l'aspecte del torrent.




   Seguim el jaç fins el següent ràpel. Un forat que ens duu dins un altre engorjament.




  Sortint d'aquest, el torrent es torna a obrir. Sens dubte, és un torrent una mica diferent amb tants d'engorjaments i obertures.


    Un altre ràpel, i al davant nostre s'obre una gran vista a la mar. Amb el dia tan assolellat que ens acompanya la mar plana té un profund color blau que convida a banyar-se.



    Ara si!! sembla que ja hem arribat al gran salt.




6 comentaris:

  1. Lo més important de tot es que no se va banyar es tabac :-P

    ResponElimina
  2. Llavors hi ha carreres....jeje

    ResponElimina
  3. Sense tabac, no l'hauríem vist passar.
    Si, quasi, he de córrer per seguir-lo quan camina normal, que ha de fer quan frisa.

    ResponElimina
  4. Tranquils...sempre podem agafar fulles seques de carritxera i roteboc i pegarlis foc, meam si se li espassen les ganes. Un abraçada a tots. Tserra

    ResponElimina
  5. Que tal esta s´equipament d´aquest torrent. Moltes Graçies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està ben equipat i els encoratges estan en bon estat.

      Elimina