diumenge, 14 d’agost del 2011

Cova de na Mitjana

Avui, primer dia de vacances, sense tenir res programat, m'aixec al matí per anar a córrer una estona. Però, abans de partir, i per no perdre la costum, faig una una visita al feisbuk on veig que en Joan Riera ha penjat unes fotos de la Cova de na Mitjana.
Coment amb en Pedro que m'agradaria anar-hi qualque dia. I per què no avui?? em contesta, així que sense pensar-ho més em pos mans a l'obra, enviant uns missatges a un parell de companys, per si els ve de gust venir-hi.
Quan torn de córrer mir el correu i veig que tots m'han contestat que venen. Quedam que partirem de Sant llorenç a les 16 h, per donar temps a n'Àngela i a na Xisca (que no tenen vacances) a dinar.
 Just després d'haver quedat amb els altres, en Pedro em comenta que no sap si podrà venir. Ell té les coordenades de la cova, em diu que les passi al GPS i hi vagi amb els altres. Això ja m'obliga a haver de mirar la ruta per anar-hi, cosa que normalment no faig i, desprès de cercar informació per internet, descarreg la ruta que té penjada en Socay al seu blog, on també hi té una gran descripció del camí per arribar-hi.
Tots compareixen a l'hora que hem quedat, fins i tot els que havien dit que tenien feines, i partim cap a sa Font de sa Cala.
El camí està ben fitat i mitja horeta després ja som als penyasegats cercant la boca de la cova.




 Una fita ens indica l'aproximació de la boca de la cova.


 La boca és difícil de veure per lo petita que és, gairebé un metre d'alçada, a més dos o tres metres part damunt hi ha una falsa boca gairebé de les mateixes dimensions.


Un cop a dins passam una mica acotats per un petit túnel fins arribar a un forat on hi ha una escala metàl·lica que ens facilita l'entrada a la cova.




Un rere l'altra anam baixant cap a dins la cova.




Un cop a baix, contemplam admirats l'espectacular llac d'aigua salada que té.




Una volta per les galeries admirant la seva bellesa.


























Per desgràcia, la facilitat per accedir a aquest magnífic indret, ha provocat la visita de gent que no aprecia realment la sort que té de poder gaudir d'aquests espais naturals i, sense  cap respecte al seu entorn, ha deixat la seva impremta dins la  cova.






La foto de grup abans de sortir.





 Un cop acabada la visita pujam per l'escala que hem baixat i que ens duu fins el túnel i a la sortida de la cova.






Un cop a fora ens posam de partida i amb mitja hora ja tornam ser als cotxes.
Ha estat una agradable passejada, sense estar programada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada