dilluns, 12 de novembre del 2012

Puig de sa Font- Coa de sa Rata

      Quan en Joan Jaume ens va telefonar per informar-se de si era possible crestejar des del penyal de sa Rata a sa Coa de sa Rata, reconec que no tan sols no sabia per quina zona estaven, sinó que ni els havia sentit anomenar mai.  Aquest fet  ens representa més un al·licient que no un problema. Pegam una ullada al mapa per situar-nos una mica i veure les corbes de nivell, sembla que és factible.

     Un cop arribam a Valldemossa, agafam el camí dels Cairats fins que ens desviam a la dreta, entre l’alzinar, per anar a cercar el pas d’en Priam. Des de baix podem veure la canal per on puja aquest, i tot seguit pujam direcció NE entre l’alzinar i en 20 minuts hi arribam. El pas és una canal un poc empinada sense cap dificultat tècnica. Un cop a dalt, la pujada encara  segueix,  enllaçam amb el camí des Caragol, pel qual seguim pujant  fins que arribam a la paret de partió de terme on ens desviam a la dreta i començam la davallada cap al coll de Pastoritx .






     Des d’aquí, el camí que hem de seguir estar molt clar, vora vora paret fins a dalt. Pujam entre l’alzinar cap el puig de n’Angelè i un cop a dalt ja veim es puig de sa Font, la primera fita d’avui.  Un parell de minuts més i ja hi som.  A partir d’aquí , no hi ha ningú del grup hi hagi estat cap vegada.












     Des del puig de sa Font no sembla que hi hagi d’haver cap complicació per anar crestejant  des del  penyal de sa Rata fins a la Coa. El que no sabem és si serà factible la baixada de sa Coa, però jo ho veurem amb ser-hi.





     Baixam cap el coll de Terrassa per tornar-nos enfilar de seguida cap a nes penyal de sa Rata. El que de lluny ens pareix un punt geodèsic, en  acostar-nos resulta ser una pedra dreta acabada en punta i ben fermada. Les vistes des d’aquí són espectaculars, es veu més de mig Mallorca.



     Ens dirigim crestejant  cap a sa Coa de sa Rata. Aquest tram és perfectament factible per l’esquerra  sense necessitat de crestejar, però noltros hem partit amb aquesta finalitat. Anam crestejant sense dificultat, i sense trobar-nos cap pas tècnic ni complicat que ens obligui a baixar de la cresta, fins arribar al final de la Coa de sa Rata. Aquí en Pedro prova de davallar tot dret mentre els altres anam una mica cap a l’esquerra, per on sembla que ha de ser més factible la davallada. Mentre davallam, unes fletxes vermelles  de pujada ens indiquen que hem trobat el pas de davallada.  Tal vegada des d’aquí estigui tot marcat i fitat per arribar al penyal de sa Rata, sense anar per la cresta, qui sap! Tot i que abans de partir en Pedro ha cercat informació i qualque traça de GPS i no ha trobat res.  








    Un cop tots a baix, ja n’hem sortit de dubtes, és pot anar crestejant des penyal a sa Coa.
Començam la davallada cap a mestral seguint un tirany que ens duu al camí de ses Voltetes, o millor dit el que queda de camí. El camí està molt enderrocat, i en qualque corba l’ajuda de les fites s’agraeix. Baixam cap a la  coma de ses Sitges i un cop aquí anam a cercar la  pista ampla que està part damunt la finca de Pastoritx.






     Durant gran part d’aquesta excursió hem pogut contemplar la possessió de Pastoritx des de diferents angles.









     Ara ens resta seguir al camí, qualque bocí de tirany, fins a Valldemossa, agafar el cotxe i cap a cases.






 I amb un cafè uns, i  cervesa els altres, donam per acabada aquesta sortida.

2 comentaris:

  1. Hola María, la primera vez que subía a Sa Coa de sa Rata, fue de la mano del GEM. Había salido de Raixa y teníamos que llegar hasta el Teix.
    Efectivamente es una zona poco transitada, y mucho menos del modo que lo habéis hecho vosotros.
    Enhorabuena por la ruta y por las fotos.
    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Manolo,

      Realment és una zona molt poc transitada, però que val la pena fer-la.

      Gràcies pels teus comentaris.

      Salutacions.

      Elimina