Paella a Alaró

  Aquest diumenge, com ja estava previst, en Cesar ens va fer una paella a la caseta que, el nostre company Biel, té a l’Estret.

  Ens trobàrem, no massa prest, als aparcaments d’Alaró en Cesar, na Mariceli, en Tomeu, na Núria, n’Amadeu, na Marga, en Biel, en Biel fill,i jo (en Pedro va tenir un problema estomacal i no va poder venir). Mentres en Cesar i en Biel pujaren amb els cotxes i el gènere per fer la paella cap a la caseta, els altres partírem a peu per l’empinat i formigonat camí de l’Estret

  Un cop tots allà, i després de descarregar les coses, pegarem un roveg (els qui volgueren). En Biel pare i en Biel fill, van quedar a col·locar les coses, preparar el foc i, esperar els altres que només venien a dinar mentres els altres partírem a fer una volta, per poder passar més gust del dinar.

  Sortim de la finca i seguim  pujant pel camí de l’Estret fins  que trobam el tirany, amb un indicador que diu cap a Orient, a la nostra esquerra i l’agafam. Seguim les fites cap al pas de s’Escaleta fins a la desviació que hi ha a la nostra esquerra per pujar a la Talaia de Cal Reis.

  Un parell de fotos abans de pujar, i un parell més quan varem ser a dalt. Un parell de minuts per contemplar les vistes, aprofitant que el dia era molt clar (es podia veure clarament Menorca) i de seguida tornam a davallar direcció es Rafal. En arribar a la pista ampla en  Cesar i na Mariceli baixen cap  s’Estret per anar a començar la paella mentres els altres anam  a veure les cases en ruïnes des Rafal (na Marga i jo, no les havíem vistes mai).

  Faig unes quantes fotos més i partim cap a la finca den Biel on ens esperen els altres per dinar. Pel camí ens trobam na Lola, na Bel, en Lluis i na Magdalena, que ens han sortit a camí.

  En arribar en Cesar ja te el fons de la paella casi fet, li donam un parell d’espàrecs que hem trobat pel camí, que també donen bon gust, i els posa a dins. Mentres tant feim la picada i arribem les dues que faltaven.

  En Pau i en Lluc mengen abans que noltros per així deixa dinar a tranquil·lament a les seves mares.

  Una bona paella, tothom ho comenta i les alabances cap al cuiner “ molt bona paella , bon cuiner, quan ens en faras una altra, quin dia tornam…”Per no deixar-ne gens als cans en Tomeu i en Biel fan un gran esforç i es mengen el que quedava, directament de dins la paellera.

  Desprès de la gran dinada: picada paella, postres i cafè, en Biel s’ofereix a mostrar-nos la finca. N’Amadeu, na Marga, na Tere i na Joana decideixen quedar i fer de tetes dels més petits, així na Lola i na Bel poden aprofitar una estoneta de descans maternal.

  Podem contemplar les marjades que ha arreglat i la neteja que ha fet als voltants de les oliveres. Pujam  fins a dalt on podem contemplar les vistes magnífiques.

  Sens dubte un gran dia de relax i diferent dels altres diumenges que sempre són per la muntanya.