Coma Fosca

   Aprofitant que el divendres encara quedava neu al Puig Major , i que les previsions meteorològiques no pintaven massa bé  per aquest cap de setmana vam decidir anar a fer una volta el divendres.

   La idea inicial era pujar per la Coma Fosca i anar crestejant cap el Penyal del Migdia i en ser allà ja decidiríem per on baixar.

   Deixam el cotxe a la plataforma del funicular, i començam a pujar cap  a nes Porxo esbucat, cap al camí dels Binis, i d’allà cap a la Coma Fosca ( o Coma des Ribell).

   De baix de la Coma Fosca podem començar a veure la neu que hi ha al Puig Major, en aquest moment veiem que no n’hi ha tanta com ens pensàvem. Només es veu blanca la part de dalt de la Coma i el Puig Major.  

Just al començament de la Coma Fosca ja veiem la neu 

Començam a pujar i ens pareix que no trobarem gaire neu però,  la neu comença a fer acta de presència a partir dels mil metres. Mentres anam pujant  la Coma Fosca es va cobrint d’una manta blanca tota gelada. Amb una sensació de tranquil·litat i soledat al mateix temps.

A mesura que anàvem pujant la neu anava amb augment.

  Una mirada darrere i contemplam una de les vistes úniques de Mallorca: la muntanya nevada, les verdes carritxeres, el raigs de sol pegant al Morro de sa Vaca, i la mar balva. Una verdadera postal nadalenca. 

Els contrats de Mallorca

La coma Fosca ben nevada, amb les muntanyes del fons i el mar sense rastre.

   La neu estava tota gelada, i noltros havíem partit sense grampons així que  no sabíem si podríem arribar a dalt, per sort nostre, el dia abans hi havia pujat gent i encara hi havia les seves pitjades gelades però fondes i les poguérem aprofitàr per pujar.

  De tant en tant una aturadeta per tirar quatre fotos i seguim pujant. A mesura que ens acostam al coll veiem com la boira es posa damunt el Puig Major i el vent gelat comença a fer acta de presència.

   La sorpresa va ser quan arribam a la carretera i la trobam tota plena de neu. Pareixia una pista de esquí tota gelada. Pujam fins a les bolles i allà ens trobam la barrera oberta, el rail estava tot gelat i no es podia tancar, una oportunitat única per entrar-hi a fer una volta, però desistim de  la idea ja que la boira no ens permetia gaudir de les vistes i no era pla d’entrar i esposar-nos a una renyada per res.

 De  baixada una mirada al Gorg Blau entre la boira.

    Al Penyal del Migdia guaita tot cobert d’una blanca manta de neu i una capa blanca i fina com l’espuma de boira.

  Amb les condicions de: el temps  boira, vent, i la neu gelada; i les nostres sense cap tipus de material; decidim no anar fins al Penyal del Migdia i tornam a baixar per la Coma Fosca.

   La baixada va ser una mica més complicada que la pujada, sempre anant molt alerta a patinar i igualment que en la pujada aprofitant les pitjades fetes el dia abans per baixar.